

Hem arribat a un punt on ja no s'hi pot pujar més, allà dalt juguen amb mí i em diuen coses. A la baixada baixen rapidíssim i jo m'espanto, els intento seguir però ells tot i portant aquests pals als peus s'aturen i jo m'enfonso al terra aquest que em mulla les potes i es fred. Ells porten un sac a l'esquena i molta roba i sabates groses de colors. Per fí baixant he trobat un riu, estava morta de sed, i quan hem arribat a la caixa gran de ferro m'he ficat dins i morta m'he adormit, però tot i aixó ell m'ha lligat a la caixa...

I més tard tornant cap a casa ens aturem i ell l'obre la caixa a un home de color verd que em mira i remena els sacs i parla amb ell. Per fí marxem i ell em deslliga. Dormo com no he dormit mai, molt i frofundament... A l'arribar a casa continuo dormint i només m'aixeco per menjar i beure.
Ah! se m'oblidava presentar-me, em dic Sima i estic molt enfadada amb el meu amo, perque sempre marxava sense mí, però ara que ja sóc grandeta, tinc set mesos i ell ha vist que m'ho he passat en gran, crec i espero que em torni a ficar a la caixa de ferro gran durant una bona estona i em torni a cansar tant pujant per aquelles rampotes...
Ella ja és gran, tota una doneta que desitjava viure pels cims com fa el seu company...
ResponderEliminarI tant que si, Javi... la Sima serà una gran companya de viatges! :) petonssss
ResponderEliminar