Herbert Tichy





"yo no soy un alpinista", dice el hombre que camina errante alrededor de la Tierra. Esto, sin embargo, no le impide vagar más allá de los ocho mil metros hacia el inmenso cielo del Himalaya, entre tormentas y frio glacial... arriba hasta la cumbre blanca del Cho Oyu.


Kurt Diemberger. Entre cero y ocho mil metros.


"Poco después del final de la guerra, viví varios meses como un indígena en los monasterios de los lamas. En 1.951, llevé durante muchas semanas la vida solitaria de los ermitaños y de los santones del Himalaya. En 1.953 atravesé Nepal. El Himalaya y sus gentes se habían convertido para mí no en una segunda patria, sino en una patria"


Herbert Tichy


"Poco a poco, las montañas de alrededor se van hundiendo hacia abajo y el cielo del Tibet se vuelve de un azul más intenso. Es un viejo amigo de muchas aventuras, un confidente de no pocas horas inolvidables"


Herbert Tichy



SITUACIÓ GEOGRÀFICA

TIBET I NEPAL

Parlar de Tibet i Nepal és parlar de religions, de neus perpétues, de yetis, de temples i muntanyes sagrades, de costums ancestrals i moltes coses més… Tot misterios, intens, infinit. És aquesta, la zona més muntanyosa del món, és aquí on es troba bona part dels catorze cims que superen la barrera dels 8.000 m. d'altitud sobre el nivell del mar, inclós l’Everest (“SAGARMATHA”, segons la denominació nepalí, de 8.848 m).
El Cho Oyu es troba entre Nepal i Tibet, i serà aquest últim vessant per on discorrerà la nostra expedició.

Tíbet (en tibetà, Bod Zizhigu; en xinès, Xizang), antiga nació asiàtica independent i actual regió administrativa de Xina, situada en la regió sudoest del país. Oficialment es denomina Regió Autònoma del Tíbet, i està limitada al nord per la regió autònoma Xinjiang i la provincia de Qinghai, a l’est per les províncies de Sicuani i Yunnan, al sud per Myanmar, India, Bután i Nepal, i a l’oest per l’India.

Tíbet és la regió més elevada de la Terra, amb una altitud mitja de més de 4.875 m.; per aquest motiu, de vegades rep el nom de “sostre del món”. És també una de les regions més aïllades del planeta, rodejada en tres parts per vastos sistemes muntanyosos: l’himalaia al sud, la cordillera Karakorum a l’oest i les muntanyes Kunlun al nord. El Tíbet té una superficie total de 1.221.600 km2. La capital i ciutat més gran del Tíbet és Lhassa.

El poble tibetà compon la majoría de la població, tot i que hi han importants comunitats d'emigrants fora del Tíbet, concretament en Nepal i l'India; no obstant, la política del gobern xinès destinada a poblar la zona amb xinesos de etnia, ha fet que aquests formin una minoria considerable. El tibetà, una de les llengues xinotibetanes, és la seva llengua principal. Una part significativa de la població és nómada o seminómada. Ha sigut tradicionalment el centre espiritual del lamaísme, una forma única i molt desenvolupada de budisme esotèric. A més a més de ser la religió de la gran majoria de la població, hi han significatives comunitats de lamaístes en Nepal i Mongolia. La pràctica d’aquesta religió ha sigut severament restringida. El lamaísme va adoptar elements de la religió nativa, anomenada bon, una forma de xamanisme que va antecedir l’introducció del budisme al Tíbet, i que encara sobreviu d’una forma més o menys mesclada.

CHO OYU 8.201 "LA DEESA TURQUESA"




Així anomenada pel color blau que reflexen els seus gels al vespre, amb els seus 8.201 m, És el sisé cim més alt de la Terra i està situat a la frontera entre el Tíbet i Nepal, a uns 30 Km, al NO de l'Everest, a la cordillera principal de l'Himalaia. El coneixement de la seva existencia a Europa data de l'any 1.921, quan es feta la seva descripció per les primeres exploracions britàniques de reconeixement a la zona de l'Everest. Al 19 d'octubre de 1.954 quan una expedició austríaca, dirigida per Herbert Tichy, aconsegueix per primera vegada el cim, essent el tercer gegant de més de 8.000 m en haver estat ascendit.
La visió del Cho Oyu és d'una infinita bellesa, la seva impresionant mole de gel sorpren fent comprendre la verdadera dimensió del esser humà.

* "Quan recordo avuí el Cho Oyu, la muntanya que va omplir tantes setmanes de la nostra vida i que no podrà esser ja olvidada durant la nostra existencia; una muntanya que de vegades hem estimat i d'altres odiat; que teníem, però amb la que també hem estat units armónicament. Veure el cim a través d'aquesta cortina de llàgrimes que m'ha regalat, llàgrimes, que considero com l'autèntic èxit de la nostra empresa, més entranyable ara que fer el cim"

Herbert Tichy