La Cadireta d'Agulles

La foto fa uns 6 anys que es va captar...

I amb en Salva 1º el Grande, aquí hi som, per la línea de l'Anglada-Guillamón, aixó sí amb molts parabolts i spits que van substituir els burils originals...

I la vall del llobregat ben verda...

Tossal de Mullapans "L'orgullós Oglala"

La proposta de dissabte del Salva, era anar a fer pràctiques d'artifo al Tossal de Mullapans a una via que va escollir per casualitat del llibre d'escalades de Montserrat Nord, el seu nom: l'orgullós Oglala, amb un primer llarg A-1, un segón d'A-2, un tercer d'A-1 i el quart de V+. Després d'accedir desde el monestir amb una mica de sort vem trobar la part de baix del Tossal de Mullapans i localitzem la via, sort que el dia estava ennovolat, perque teíem referéncies que hi tocaria el sol fins a migdia, l'hora que ens vem fotre a la paret. Vem gaudir moltíssim de les seves fisures pitonables i de la companyia d'un invent que el Salva va portar, una mena d'mp3 amb altaveus amb música punk, rollo Eskorbuto i d'altres que va fer que les esperes a les reunions no siguesin tant aborrides.

I ara, ja tinc ganes de que el Salva em torni a enredar a algún lloc on sigui necessari el martell i els pitons, crec que aixó enganxa...

La Bola de la Partió i l'Agulla de la Miranda dels Ossos

A l'igual que tothom que visita la regió d'agulles, no deixo d'admirar aquesta escultura del vent, la pluja, el fred i la calor que per la seva forma crida l'atenció de qualsevol. I tret amb paraules textuals del llibre del Picazo "Montserrat ascensiones de Leyenda", com ell descriu aquesta agulla:



"De todas ellas, el gran monolito llamado la Bola de la Partió destaca desde muy lejos, hasta el punto de haber servido como punto de divisoria rural. Junto a ella está la Bitlla, más pequeña, pero compenetrada de tal modo con ella que parecen las dos una humanizada pareja. Por su peculiar silueta, y por estar tan unidas con forma de corazón, no sugieren otra cosa que aparentar "dos rocas enamoradas" que, inmóviles, ni se sueltan de las manos ni oyen las rugientes iras que pueden espantar sus besos. Son los príncipes del amor verdadero, sencillo y sereno, se han quedado para siempre con las manos unidas, las huellas de uno grabadas en las manos del otro, representando dos profetas del amor."





I ahir en Salva com va fanàtic de l'artifo, em torna a enganyar i l'acompanyo a la via "Mar de Pedra" a l'Agulla de la Miranda dels Ossos al vessant nord d'agulles.





No matinem gaire i mica en mica anem guanyant metres a la paret, els llargs son d'artificial equipat però de tant en tant hi han passos d'ungles, algún plom vell i amb el cable trencat i algún pitó...



L'ambient es extraordinari i el Salva hi és com un peix a l'aigua, ens retrovem a les reunions on recuperem el petate amb técniques de big wall, endrecem la reunió, xerrem, ell fuma purus i gaudim de les sensacions...



Les hores passen, no ens adonem. El vent bufa fort i fa que l'ambient sigui més intens convidant a tancar els ulls i respirar a fons algún moment.

Un cop a dalt la cara de felicitat ens delata, una abraçada i cap avall ja que el fort vent que bufa no ens convida a passar una estona dalt de l'Agulla de la Miranda dels Ossos. Una aturadeta al refugi d'agulles Vicenç Barbé per celebrar-ho amb una llauna de coca-cola i una de cervessa...