Mostrando entradas con la etiqueta Artificial. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Artificial. Mostrar todas las entradas

Artifo a Vilanova de Meià "Mi primer amor"

M'enganya un altre cop en Salva i cap a Vilanova, això si, li demano que em porti a la via "mi primer amor"al Pilar del Segre, via que ell ja coneixia, la calor ens ofega i amb pena decidim baixar al tercer llarg, sort que portàvem cordes de 70 i encara vem poguer decidir baixar...



Al bar Cirera s'està de conya i a l'endemà anem a fer unes vies d'artifo curtes d'un llarg per practicar a la zona de la cova de les monges.

Aquest cap de setmana tornem amb ganes de picar fort amb el martell...

La Falconera "Flipping"


Una tarde de divendres de principis del mes d'agost, amb la meteo pel cap de setmana xunga, sort de la trucada del Salva: "Javi, anem a fer artifo a la Falconera?" Vinga som-hi, va estar la meva resposta.


Aquí com veieu el rei del mambo sense casc, el casc per soposat a l'armari de casa on no toca, però això sí ballant amb ploms i ungles que és el ball que més l'agrada.


La via Flipping consta de 4 llargs, però l'intenció era fer pràctiques d'artifo al primer que és un A-2+, primer la fa el Salva i flipa al sostre, tot i que repeteix via, la desequipa i després flipo jo progressant pel sostre només amb tascons, la sortida del sostre tot i que es podia protegir amb "uves" i com que anàvem justos de pitons segueixo amb els tascons, vibro i ara tinc ganes de tornar a vibrar...

Tossal de Mullapans "L'orgullós Oglala"


La proposta de dissabte del Salva, era anar a fer pràctiques d'artifo al Tossal de Mullapans a una via que va escollir per casualitat del llibre d'escalades de Montserrat Nord, el seu nom: l'orgullós Oglala, amb un primer llarg A-1, un segón d'A-2, un tercer d'A-1 i el quart de V+. Després d'accedir desde el monestir amb una mica de sort vem trobar la part de baix del Tossal de Mullapans i localitzem la via, sort que el dia estava ennovolat, perque teíem referéncies que hi tocaria el sol fins a migdia, l'hora que ens vem fotre a la paret. Vem gaudir moltíssim de les seves fisures pitonables i de la companyia d'un invent que el Salva va portar, una mena d'mp3 amb altaveus amb música punk, rollo Eskorbuto i d'altres que va fer que les esperes a les reunions no siguesin tant aborrides.


I ara, ja tinc ganes de que el Salva em torni a enredar a algún lloc on sigui necessari el martell i els pitons, crec que aixó enganxa...

Lepra vertical I

Festa Mallor de Terrassa, que podem fer?, que tal si obrim una via d'artifo? OK. El lloc escogit va estar una paret que en Ricard i el Javi van accedir farà tres anys enrera. Una paret de roca calcarea amb pati i molt d'ambient, un lloc xulo, llunyà, i on els únics essers vius eren Sima, Javi y jo, sense comptar amb els mosquits i els isards. La zona es troba al masis del cotiella, just al costat de la Cueva del Sabuco coneguda per poca gent, excepte alguns espeleòlegs, per ser més exacte: "donde cristo pegó las siete voces, ya que el sitio esta a tomar por culo" i a més a més amb un porc a l'esquena d'entre 35 a 40 kg. Vem pujar tot l'equip necessari per passar dos dies, menjar, equip de vivac, birres, coca-colas i lo millor de tot 40 claus, 30 ploms, friends, 3 cordes i una llarga llista de ferros. Una aproximació dura, no hi hà camí, així que havies d'anar pel mig del riu que surt de la boca de la cova i de tant en tant pel mig d'un bosc força tancat i per acabar de rematar la feina una tartera de por i inacabable, a estones jo pujava a cuatre grapes a l'igual que la gosa.




Un cop a la via tot els mals s'obliden i a gaudir pitonant, ueeeeeeee!!!! Vem començar amb un A-1 de fisura de bona roca, però a mesura que pujem la cosa canvia, A-2+ la roca es torna crocanti, hi han unes "lajas" d'un a dos metres cuadrats, són inpitonables perque peten al clavar, tot i netejarles no surt res de bó així que l´últim recurs són els espits. Per a ficar les expansions, hem de recórrer a 2 espits de lo dura que és la roca ja que les dents dels espits es menjen, tot plegat li afegim pasos d'ungles i d'algún plom fa que vibrem, i es per aixó que tornarem.



Obrir la via sense tanta expansió hagués estat tot un triumf tot i que a primera vista el camí restant sembla que la roca es de més bona qualitat. Tenim una corda fixada per tornar encara que no hem decidit quan, ja que a la propera hem d'enganyar a algú que ens faci un cop de mà...

Salva