Muntanyes simpàtiques "Punta Bazillac i dedo de la falsa brecha"





Una visita a la "Punta Bazillac" i "al dedo de la falsa brecha", germans petits del pic del Casco i alhora ovelles negres d'entre els cims d'aquesta vall. És per això que volíem anar cap allà per veure amb els seus ulls. Aproximem per Cotatuero i el mateix dissabte amb en Salva ens vem confondre de via per pujar a la Punta Bazillac, decidim girar cua i trobar el camí més fàcil, un cop avall ens dirigim a dalt del "dedo de la falsa brecha" i al seu transitat germà gran el Taillón, decidim passar la nit a una bauma a peus d'aquesta muntanya, que va ser el nostre hotel de luxe amb la companyia d'unes gralles de bec groc que s'apropaven a la nostra finestra per compartir el moment, el caliu del vespre i les vistes; nosaltres els hi vem oferir una mica de pà i elles van acceptar encantades. A l'endemà vem trobar el camí correcte o sigui el més assequible per accedir adalt de la Punta Bazillac per a dos aprenents de guerrer. La baixada va estar un xic complicada, cordes enganxades i vem haver de recórrer a aguditzar l'enginy...

Muntanyes simpàtiques "Agulles de Travessany i Pic de Tumeneia"





De visita per la Vall de Boí. Divendres religiosament com cada cap de setmana un cop havent plegat de les obligacions laborals, carretera i a dormir a terra com de costum, a l'endemà un recorregut per les Agulles de Travessany amb en Salva i a l'última agulla es van afegir el Francesc i la Sandra ara veïns de Pont de Suert, on al vespre vem estar acollits per aquesta parella a casa seva. Un altre vegada diumenge al matí tots plegats cap amunt, l'objectiu va estar la cresta del Tumeneia veïna del Pa de Sucre, un indret tranquil que contrasta amb el transitat camí de la presa de Cavallers, baixant i amb la mirada posada al Pa de Sucre tots coincidim que volem tornar per pujar a dalt d'aquesta mole de granit, tornem vall avall com si un nou amor ens hagués captivat...

Y ahora que llegan vacaciones...



LOS NADIES


SUEÑAN LAS PULGAS CON COMPRARSE UN PERRO

Y SUEÑAN LOS NADIES CON SALIR DE POBRES, QUE

ALGÚN MÁGICO DÍA LLUEVA DE PRONTO LA BUENA SUERTE,

QUE LLUEVA A CANTAROS LA BUENA SUERTE; PERO LA BUENA

SUERTE NO LLUEVE AYER, NI HOY, NI MAÑANA NI NUNCA,

NI EN LLOVIZNITA CAE DEL CIELO LA BUENA SUERTE, POR

MUCHO QUE LOS NADIES LA LLAMEN Y AUNQUE LES PIQUE

LA MANO IZQUIERDA, O SE LEVANTEN CON EL PIE DERECHO

O EMPIECEN EL AÑO CAMBIANDO DE ESCOBA.

LOS NADIES: LOS NINGUNOS, LOS NINGUNEADOS,

CORRIENDO LA LIEBRE, MURIENDO LA VIDA,

JODIDOS, REJODIDOS;

QUE NO SON, AUNQUE SEAN.

QUE NO HABLAN IDIOMAS, SINO DIALECTOS.

QUE NO PROFESAN RELIGIONES, SINO SUPERSTICIONES.

QUE NO HACEN ARTE, SINO ARTESANIA.

QUE NO PRACTICAN CULTURA, SINO FOLCLORE.

QUE NO SON SERES HUMANOS, SINO RECURSOS HUMANOS.

QUE NO TIENEN CARA, SINO BRAZOS.

QUE NO TIENEN NOMBRE, SINO NÚMERO.

QUE NO FIGURAN EN LA HISTORIA UNIVERSAL, SINO EN

LA CRÓNICA ROJA DE LA PRENSA LOCAL.

LOS NADIES, QUE CUESTAN MENOS QUE LA BALA QUE LES

MATA.



Eduardo Galeano




Muntanyes simpàtiques "Agulles de Perramó"



El darrer dissabte dia 5 de juliol, i fugint de les masses de la festa major de Terrassa i de la calor, vem visitar aquesta agulla molt vista desde l'Ibonet de Batisielles peró alhora poc visitada per la concentració de gent als cims de les valls veines, ens va semblar doncs una bona idea, aproparnos a ella per ferli pesigolles mentres ficavem els friends a les seves fisures, pujar per on ho va fer per primera vegada ara fará un munt d'anys l'Agustin Faus pel seu vessant nord i saludarla, ferli companyia per una estona i gaudir del sil·lenci i la sol.litud d'aquest racó compartint corda amb en Salva Grau (no només company de corda, si no també de bars i de problemes)... Tornarem a visitar més muntanyes simpàtiques del pirineu!!!