Ice Dreams "Mamporros para todos"

Alguna cosa tindrà la Vall de Benasque per pujar sovint, doncs aquest cop vem decidir aproparnos a Les Cascades d'Aigualluts, situades al plà que hi hà aprop del Forau d'Aigualluts, sota l'Aneto. S'accedeix a elles per la pista d'esquí de fons de l'Hospital de Benasque, aquest cop i amb el paquet de neu existent vem trigar cuatre hores amb raquetes per arribar, normalment i amb condicions normals de neu amb un parell d'hores s'arriba, però com sempre diem amb en Salva: " ja ens agrada caminar" i no vem perdre la il·lusió d'aproparnos a veure quina sorpresa trobaríem. La recompensa d'obrir traça i arribar va estar una jornada d'escalada malgrat les temperatures anaven en augment...

Tot i que l'orientació és sud, el sol només li toca una hora i mitja és per aquest motiu i la neu que s'acumula a sobre fan que es formin gruixos de gel importants a l'hivern. Tot plegat fan que aquest lloc sigui de gran bellessa tant per l'ubicació com pel seu entorn. Un cop a Benasque i l'alta temperatura una cervessa i cap a casa.

Ice Dreams "Islandis"

Risc d'allaus 4, mal temps a partir de dissabte al migdia i moltes ganes de tornar en busca del líquid element transformat... Agafem el cotxe i per la N-2 decidim on anar a buscar gel. La Vall de Boí relativament propera i de fàcil accés és l'escollida.



Matimen força i caminem desde Caldes de Boí, ja que la pista només està practicable per a vehicles tot terreny, i com no tenim un vehicle d'aquest i ens agrada caminar, a peu fem el camí. Per sort no coincidim amb ningú a la via "Islandis"cosa poc comú, una mica justa de gel però aproximen fins la columna final, que un cop sota decidim esperar per prudència a que s'engreixi una mica més, tot i les ganes reflexionem i posem una mica de seny, a més a més avuí és l'aniversari del Salva i volem arribar vius a casa per celebrar-ho amb els amics i la deixem intacta, també escalem la via "amagada" i ràpid escapem cap a casa del temporal de neu que cada cop apreta més.

Moltes felicitats Salva i moltes muntanyes!

Ice Dreams "Cascada de Perramó"

Quan el líquid element es transforma en estat sòlid, és quan hi ha manca de calor ja que el fred no existeix, si mes no, això m’ho van explicar a l’escola i no se m’oblida… a llavors el soroll de l’aigua deixa d’existir, sembla doncs que aquesta s’adorm i el temps s’atura. A l’hivern com cada any, esperem impacients aquest canvi en els salts de H2O per esmolar les ganivetes del piolets i vestir-nos amb els trajos de colors de gore-tex en busca del gel…

Aquest dissabte i després de cuatre hores d’aproximació amb raquetes obrint traça per un bon gruix de neu, ens vem apropar a la Cascada de Perramó, situada a la Vall de Batisielles i propera a les Agulles de Perramó, orientada al nord resta tot el dia a l’ombra, a més a més de la seva localització, entre els 2.100 i els 2.200 metres, fan que sigui una de les cascades del Pirineu que més temps posseeix unes condicions de gel óptimes pel seu ascens. És per aquest motiu que vem decidir assegurar la jugada i no caure en la massificació d’altres sectors propers al cotxe, ja que l’inici de la temporada de neu, tres dies de festa i principis de mes son ingredients aptes per fer cues, per trobar traça feta i per no sentirse aïllat. Amb en en Pepe i en Salva vem gaudir d’un micro ambient sol·litari a prop d’un poble massificat per la febre de neu i d’esquí. Vem tornar al caliu de Benasque amb un somriure com la satisfacció d’un nen petit quan juga amb el regal el dia de reis…

Txoria txori

Hegoak ebaki banizkio

nerea izango zen,

ez zuen aldegingo.

Bainan, honela

ez zen gehiago txoria izango

eta nik...

txoria nuen maite.

Si l'hi hagués tallat les ales

hauria sigut meu,

no s'hauria escapat,

Però així,

hauría deixat d'ésser ocell.

I jo...

Jo el que estimava era l'ocell

Mikel Laboa