
A la morrena la sort ens acompanya, obrir cami per la glacera no es feina agraida ja que les amenacadores esquerdes s'amaguen sota la neu nova i algu de nosaltres ja s'ha portat un bon ensurt, consumim uns dies per accedir al plato superior.

Muntem un segon camp d'alcada en estil alpi i a l'endema tot i un xic justos d'aclimatacio decidim atacar cim, a la pala cimera una gran placa de neu ens avisa amb un soroll com si s'hagues trencat per sota, tot plegat la quantitat de neu acumulada i el soroll de les allaus properes ens fan restar en alerta i amb pena la retirada es evident...


No som res davant aquestes imponents moles de roca i gel... Un cop mes la muntanya ens fa baixar al regne dels essers vius i tocar de peus a terra... Tot i que l'home oblida rapid i ensopega no una sino un munt de vegades a la mateixa pedra...
Ha estat tot un plaer compartir aquests dies amb els de Roncal l'Alberto i la Patri.
p.d. El teclat indi no te alguns dels caracteres del catala un cop a casa la correccio sera inmediata.