La Sierra de Tendeñera

Pico Fenez

Vuí compartir amb vosaltres amb aquestes imatges un viatge per l'exterior del setè continent, anomenat així pels que tant estimen aquesta serra de gresos vermellosos i calcàries clares on s'amaga un al.lucinant món subterrani.

Peña de Otal i Crestas de Año

Pico de la Ripera, el Tendeñera i Crestas de Año

Peña de Otal i Pico Fenez

El Tendeñera

Desde el coll de Bujaruelo vistes tant al vespre com a l'alba del punt més alt de la vall glaciar d'Otal

Crestas de Año i el Tendeñera

El Tendeñera i Pico de la Ripera
Les primeres neus de la temporada enfarinen les cotes més altes...

El Tendeñera

Pico de la Ripera, Peña Forato i Peña Sabocos

Monte Bachesango

Mallo de las Peñas de Gavín i Peña Sabocos

Pico de la Ripera i el Tendeñera

Peña Forato, Pico de la Ripera i el Tendeñera a finals d'hivern

De tant en tant es clar, com diria l'incombustible "Comandante Omega": I si anem a pastorar? expressió amb la que sovint et convida amb l'imaginació d'un artista inspirat a fer un viatge subliminal per aquest magestuós coliseum. I un dia, molts, vem disfrutar llegint la descripció d'aquesta paraula que ara gaudeixo copiant literalment del relat del seu article publicat a la revista Muntanya nº885:

"La prospecció és el conjunt de sapiències diverses que condueixen l'espeleòleg a la recerca i troballa de les cavitats, anomenades vulgarment entre nosaltres, forats. El forat és l'objecte d'estudi i motiu de ser i existir de tot espeleòleg. Sense un forat no ets ningú, un zero a l'esquerra, igual que un peix fora de l'aigua o un espermatozou sense feina ni sou perdut en un pou...

Ja ho veieu. És per això que a l'espeleòleg de raça se'l veu com gos de caça ensumant d'ací d'allà, amunt i avall, sempre a l'aguait del preuat forat. Un cop trobat, el sentireu d'una hora lluny pel ritual de crits, més digne d'un neandertal que d'un home actual. Agafarà la primera pedra que tingui a mà i llençarà dins del forat com si fos la destral. I, tot parant l'orella sotjarà en el silenci. Uns segons mes tard, entre xiscles de gralles i un terrabastall d'entranys cridarà cofoi, la paternitat de la criatura: "això tira!"

Pastorant per qualsevol punt dels gairebé 16 kilómetres de llargada que la Sierra de Tendeñera ens ofereix d'est a oest, de la Vall del riu Ara on drenen per aquest cantó les aigües a la surgència de Santa Elena i la Font de la Gloriosa fins la vall del Rio Gállego on l'aigua va a petar per la surgència de Los Batanes o l'Espomuso entre d'altres...

L'AVENTURA CONTINUA... NO L'ACAVAREM!!!!

C.9 Galeries Velles I

Després de l'èxit obtingut a la conexió de la Bufona amb el C.9 a les Galeries Noves a l'afluent d'aprop del vivac que hi hà a la cota -800, la motivació i les ganes de pujar a Escuaín hi son amunt per tal d'agafar aquest relleu generacional que durant molts anys el G.E.B i entre d'altres la S.I.E han aportat al mon espeleologic i a l'estudi dels secrets amagats d'aquest racó del pirineu que forma part del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Informació que ha quedat reflexada al "CAVERNAS Nº1 MONOGRAFIC ESCUAIN" per a mí la Biblia de l'espeleologia, que durant els meus inicis com a espeleóleg m'ha fet gaudir llegint els seus articles, les anecdotes, mirant les topografies i sobretot m'ha fet somiar. Molt agraïts al G.E.B per la confiança de la nostra ajuda apassionant amb la que pujem a treballar a aquestes muntanyes.

Amb en Josep de la S.I.E i el Jose de la S.I.S pujem el cap de setmana carregats amb la motxilla plena d'il·lusió mirant de lluny la patética previsió metereológica prevista pel cap de setmana. Les ganes per començar l'aventura decanten la balança de cara al nostre cantó. I ni la pluja, ni la boira ens aturan.

Pou fortament erosionat del primer sector del C.9. El mateix de la foto de la pagina nº 103 del Cavernas nº 1

Desde Plana Canal aproximem al Refugi de San Vicenta i anem a buscar Cuello Viceto , d'aquí franquejem les parets de la Foratata fins accedir pel pas del mateix nom a "els rayares del Calcil" paisatge llunatic format per dolines de rascler trencat decorades per pins negres d'antics boscos. La boira intensifica la sensació d'aillament i llunyania d'aquest paisatge sensacional. Franquejem guanyant una mica d'alçada en direcció E-NE fins devallar al Barranc d'O Paxón i mes tard remontar aquest pel bell mig fins trobar l'entrada a la banda dreta del barranc.

Pou del primer sector del C.9

L'objectiu d'aquesta incursió ha estat fer un previ reconeixement a la C.9 i reequipar i instal·lar el primer terç de la cavitat

Pou de 7 abans de l'encreuament

Zona de meandre abans de l'encreuament

L'últim resalt abans de l'encreuament

Pou del Silex

A partir d'aquest punt filem prim alhora d'insta·lar, ja que l'aigua fa acte de presencia i en cas de crescuda pot resultar perillós.

A la capcelera d'un dels pous de 18 abans del Pou cec

A la sortida en Josep em fa la següent pregunta un cop surto fora a través del R.5 d'entrada: que plou? jo contesto: sembla que no i un cop tanco la boca començen a caure "chuzos de punta".
La pluja com estava previst ens acompanya de nit, l'escenari s'il·lumina a conseqüència dels llamps que cauen molt aprop, l'ensordidor soroll dels trons i la quantitat d'aigua que cau ens fa petits molt petits davant l'inmensitat d'aquest espectacle meteorològic. Pels Rayares del Calcil corre l'aigua per tot arreu, nosaltres progressem poc a poc amb l'ajuda del gps que gràcies al Josep s'ha preocupat de portar i marcar el track de pujada essent conscient de la previsió. Ara cau pedregada amb un fort vent de cara, fa mal, les mans gelades i el cos entumit, no importa es aquí on volíem estar no ens queixem, a l'arribada al refugi de San Vicenta, unes Heinekens de mig litro ens donen la benvinguda.

Entre tots amb molt d'esforç i una mica de sort intentarem que l'any vinent es torni a parlar d'Escuaín...

Viaje al centro de la tierra

"La sensación de vacio se apoderó de todo mi ser. Sentí que me abandonaba al centro de gravedad y que el vértigo me subia a la cabeza como la embriaguez;"

"Nada hay más embriagador que la atracción del abismo"

"Observa y observa muy bien. ¡Hay que tomar lecciones de abismo!

"No puedo describir mi desesperación. No hay palabra en ninguna lengua humana que pueda restituir mis sentimientos. Estaba enterrado vivo, sin otra perspectiva que la de morir entre tormentos del hambre y la sed"

"Al mediodia tomaron otro aspecto las paredes de la galería. Me lo hizo notar la debilidad de la luz eléctrica reflejada en las paredes. Al revestimiento de lava sucedía la roca viva. La base se componía de capas inclinadas y con frecuencia dispuestas verticalmente. Nos hallábamos en plena época de transición, en pleno periodo silúrico"

"Al hacer volar la roca todo se oscureció ya que creo que al estallar la roca abrió un enorme abismo que nos estaba succionando junto con todo el mar y la balsa. De pronto nos encontramos en un lugar donde según el profesor era en el interior de un volcán ya que a nuestro alrededor había ríos de lava y hacia un calor demasiado asfixiante que tuvimos que quitarnos casi toda la ropa y para colmo de males nos habíamos quedado sin comida."

"Repentinamente salimos disparados y cuando recobré la conciencia nos encontrábamos en la cima de un valle de vegetación, de frutas y agua cristalina"

"Después de varios dias por fin pudimos llegar a nuestra amada casa y yo pude volver a mi querida Graüben lo cual me llenó de alegría. Gracias a la indiscreción de Marta todo el mundo sabía lo de nuestro viaje aunque no lo creían, pero al ver a Hans y por los reportes de Islandia se dieron cuenta que era verdad así que a mi tío le dieron un gran reconocimiento y ofrecieron una gran cena en nuestro honor."

"Viaje al centro de la tierra" Julio Verne

La Bufona C-20 conexió C.9

La cooperació fa passos de gegant i no així la competició. S'ha conectat la Bufona C-20 a -501 m de fondaria amb la C-9 de -830 m amb una inmersió realitzada per l'espeleobucejador Hilari Junior Moreno. Però aquesta empresa no hagués estat possible sense els següents ingredients: el Josep de la S.I.E i Proteus, el Xavi de l'E.C.G i Proteus, el Dani de L'E.R.E , l'Hilari de l'E.R.E i Proteus, el Javi de l'E.R.E i una bona diossi de bon humor, caliu, fe i el com s'ha realitzat davant del resultat...

La progressió pel riu amb els caracteristics rapels guiats

El cap pensant d'aquesta moguda ha estat en Josep, que ha estat el qui ha donat el primer pas, la resta l'hem cregut i vint-i-tres anys despres torna a la Bufona... Molta gent s'hi fot a política anys despres i en comptes d'aportar barren el pas...

El riu a -500 abans del sifó terminal

Junior tornant a superfície després de conectar

A Punt de donar les bones noves

Ja teníem l'equip d'inmersió al vivac de -440 i havíem equipat una part del riu al Pont de Sant Joan. El primer dia d'aquesta estada vem aproximar a la Bufona desde Bestué per la pista que puja a Plana Canal i d'allà a peu passem per cuello Viceto i borejem la paret del refugi de la foratata fins accedir a la boca ons ens preparem per baixar al vivac on passem la primera nit.

Junior entrant en calor

A l'endemà amb en Dani ens avancem a la resta del grup per acabar d'equipar el riu fins al sifó i just a l'últim pou de 12 ens trobem al Josep al Xavi i l'Hilari amb l'equip d'inmersió.

Ells els especialistes s'encarreguen en ajudar a equipar a l'Hilari amb tota la parafernalia... Un cop dins veiem com s'il·lumina el sifó fins que desapareix, tots estem en sil·lenci i crec que més d'un està a l'espera del company amb l'ai al cor. Als vint-i-cinc minuts aproximadament torna, surt de l'aigua i crida: "hem conectat" i tots cridem d'emoció.

La tornada cap al vivac es una festa i ens esplaiem fent alguna foto. Un cop al vivac dinem i fem un petit porteig fins a la capcelera del pou de 77 per tal que a l'endemà la remontada no sigui tant pesada.

Pel camí ens trobem al Grup del G.E.B que baixa per fer una estada de varis dies per tal de continuar amb l'escalada de la galeria del metropolità... Espero que a hores d'ara tot us vagi rodó, molta sort!!!!



I al vivac un merescut sopar, i a escalfar el niu que fa fred...

Nosaltres no tenim la tecnologia per veure videos de motivació sota terra com farien els jugadors del Barça veient Gladiator abans del partit o en Carlos Pauner abans de pujar un 8.000 però una revista barata de cossos despujats no resulta pesada com a material col·lectiu.

En Josep a superfície 23 anys després amb la feina feta


Ho cel·lebrem amb cava i birra

Escuain aquest cop ha estat amb noslatres...

Informe sobre ciegos

Luego a medida que fui creciendo, fue acentuándose mi prevención contra esos usurpadores, especie de chantagistas morales que, cosa natural, abundan en los subterráneos, por esa condición que los emparenta con los animales de sangre fría y piel resbaladiza que habitan en cuevas, cavernas, sótanos, viejos pasadizos, caños de desagües, alcantarillas, pozos ciegos, grietas profundas, minas abandonadas con silenciosas filtraciones de agua;



y algunos los más poderosos, enormes cuevas subterráneas, a veces a centenares de metros de profundidad, como se puede deducir de informes equívocos y reticentes de espeleólogos y buscadores de tesoros;

lo suficientemente claros, sin embargo, para quienes conocen las amenazas que pesan sobre los que intentan violar el gran secreto.


Ernesto Sabato "Informe sobre ciegos"










Yo frecuentaba los locales ácratos porque tenía el vago propósito de organizar, como efectivamente organicé más tarde, una banda de asaltantes; y aunque no todos los anarquistas eran pistoleros, se encontraba entre ellos a todo género de aventureros, nihilistas y, en fin, ese tipo de enemigo de la sociedad que siempre me atrajo.

Ernesto Sabato "Informe sobre ciegos"

¡Oh dioses de la noche!

¡Oh, dioses de las tinieblas, del incesto y del crimen, de la melancolia y del suicidio!

¡Oh, dioses de las ratas y de las cavernas, de los murciélagos, de las cucarachas!

¡Oh, violentos, inescrutables dioses del sueño y de la muerte!

Ernesto Sabato