Per fi al cim del Denali, el dia 04-06-'08 despres de 17 dies de lluita, fred, dies d'espera i color blanc...
Fernando Caballero, amic Perua i aquests dies company de fatigues, sortint de la via Orient express, 1700 m de desnivell despres de 17 hores d'activitat, restaven pocs metres pel cim, pero mancaven hores de baixada i vem asegurar l'identitat desistint de fer cim. (a la foto son les 12 de la nit)
free spirit
9 comentarios:
Ueeooooo !!!
Ara siii kompanys !
FELICITAATSSSSS a tots dos !!! : )
"El eslabón no es nada, lo que cuenta es la cadena ..." F. Ruíz de Arcaute [1971]
S.T.U.P. Forever
Ricard
Merci Riki!
Aviat la cadena hi sera sota terra, pensa-hi!
Javi
S.T.U.P
DE PUTA MADRE!!!!!!!
Enhorabuena a los dos... un sueño menos en que soñar...
Ya te lo merecias Javi, un abrazo y por aki te esperamos.
Pepe
S.T.U.P
Enhorabona!!!
Quan tornes??, vull que ens ho expliquis tot!!
Felicitats a tots!
thank you very much!
Torno aviat Alba, en una setmana, el 16 de juny, ja us explicare...
Pepe, parte de lagrimas de hielo son del S.T.U.P. Nos vemos!
ENHORABUENA!!
Espero que cierto hornillo haya sido de mucha utilidad en el peazo ruta que os habeis marcado!!
:-)
Gracias Emilio y que te voy a contar que tu no hayas vivido alli arriba... Espero que Nadia se recupere pronto de las congelaciones y podais volver a subir alto.
Javi!!! Et vaig escriure un comentari però es devia perdre per les alçades... :-))))
Moltes felicitats per fer realitat els somnis, poder sentir bategar el cor d'il·lusió i respirar la felicitat que aporta tocar el cel amb les mans!
Y recuerdos a Emilio y Nadia, que aunque no me conocen sé de ellos a través de un amigo común. Espero que estéis mejor...
Un abrazo a todos y... felicidades!
Per soposat que li enviaré abraçades i salutacions a Emilio y Nadia de part teva, molt macos, tot i que a Nadia no l'he coneguda. Ahhh hi vaig llegir el teu comentari, està amb un altre post. Gràcies per la poesia i energia que aportes quan escrius...
Publicar un comentario