Muntanyes simpàtiques "Cresta d'Alba"


Després de tres dies de festa en velero, tres dies sentat al costat del timó, deixant-nos portar pel vent amb en Xavi, ja hi havia ganes de tirar cap amunt. Una setmana de feina i aupa! cap a Benasque un altre cop, amb en Nico que l'han fet del club dels 40 i amb en Salva.

Riures, molts riures durant la llibertat provisional o sigui el cap de setmana, moment on deixem mals de cap, hiponcondries "hipoteques", feina, i mal d'amors com no, es clar ens agraden les muntanyes peró no som de pedra!

Com dissabte la meteo no era gaire bona, a riure i escalar una mica a la zona Torres de marfil a Cerler i vem deixar el passeig aeri d'aquesta afilada i un tant descomposta cresta que arriba al simpàtic pic d'Alba pel diumenge, que per sort va fer bó. Una jornada agradable i amb bona companyia, llàstima que estigués trencada per la peregrinació rutinaria d'agafar el cotxe i tornar cap a casa i la rutina sense gaudir d'unes cervesses fredes ni del "descanso del guerrero".

3 comentarios:

Becki dijo...

Cresta d'Alba... somriures... club dels 40.... cerveses... per quant la invitació? ;-)

Petons des de la retrobada "normalitat", gens pretesa... :-)

Nico e Isa dijo...

Hola Javi,
no paras...
por fin nos vamos, hasta ayer los chinos no dieron el permiso de ascensión, nos han tenido todo el verano pendientes por el tema de las olimpiadas.
El próximo comentario desde kathmandu

Javi dijo...

becki: Benvinguda al kaos! es per aixó, que si no fem somriures per que visquem? No tot es pujar i pujar...

nico/isa: Mucha suerte campeones, espero que todo os funcione,la meteo, la montaña se porte bien, y vuestra salud allí arriba...