.jpg)
.jpg)
Capçalera d'un pou de 60 metres, el riu va crescut pel desglaç de la primavera, el soroll de l'aigua fa nul·la la comunicació entre l'equipador i el company, quan piques amb el martell no saps si la roca és bona o no per foradar i posar un parabolt del 8, a simple vista i picant amb el martell sembla que és com la mantega, la hilti forada massa ràpid, el soroll de l'aigua se't fica com un mal de cap al cervell, l'aigua freda fa que tremolis alhora que fico un altre parabolt més per allunyar-nos de la cascada, tot plegat busco el martell per expandir el parabolt, i collons, on collons he ficat el martell, "el martell a caigut pou de 60 avall", "merda, merda, merda","òstia-puta", "quina putada", (pel cap només s'ens passa que l'exploració s'ha anat en orris i tenim de tornar un altre dia, li demano disculpes a Xavi, que fa cara de pocs amics, tot i que es resigna a fer mitja volta, però n'estic segur de que hi tornarà. Fà dos mesos vem deixar en aquest punt d'equipar i encara l'incognita continuarà inviolada.
Per suposat que hi tornarem, però haurem d'esperar que la neu es transformi d'estat sòlid a líquid i faci la peregrinació que cada any fà pels laberints subterranis del cor del pirineu fins que el nivell d'aigua baixi i no ens faci patir més del que ja de per sí aquest forat ens suposem ens farà patir...
Hi tornarem, tenim pendent una d'aquelles incognites oblidades del pirineu, per hostil exploració i manca de recuperació psicologica dels seus primers exploradors, que ara farà una trentena d'anys van avandonar aquesta aventura o desventura. Hem d'aprendre encara molt i treballar dur per veure que hi hà allà baix. La nostra inquietud farà que més d'una nit anem al llit rumiant com resoldre aquest problema, com davallar aquest pou d'una manera diferent de la que ho van fer els primers exploradors, intentant posar seny, i no, "amb més collons que cervell"...
Continuarà...
.JPG)
