Hem arribat a un punt on ja no s'hi pot pujar més, allà dalt juguen amb mí i em diuen coses. A la baixada baixen rapidíssim i jo m'espanto, els intento seguir però ells tot i portant aquests pals als peus s'aturen i jo m'enfonso al terra aquest que em mulla les potes i es fred. Ells porten un sac a l'esquena i molta roba i sabates groses de colors. Per fí baixant he trobat un riu, estava morta de sed, i quan hem arribat a la caixa gran de ferro m'he ficat dins i morta m'he adormit, però tot i aixó ell m'ha lligat a la caixa...
I més tard tornant cap a casa ens aturem i ell l'obre la caixa a un home de color verd que em mira i remena els sacs i parla amb ell. Per fí marxem i ell em deslliga. Dormo com no he dormit mai, molt i frofundament... A l'arribar a casa continuo dormint i només m'aixeco per menjar i beure.
Ah! se m'oblidava presentar-me, em dic Sima i estic molt enfadada amb el meu amo, perque sempre marxava sense mí, però ara que ja sóc grandeta, tinc set mesos i ell ha vist que m'ho he passat en gran, crec i espero que em torni a ficar a la caixa de ferro gran durant una bona estona i em torni a cansar tant pujant per aquelles rampotes...
2 comentarios:
Ella ja és gran, tota una doneta que desitjava viure pels cims com fa el seu company...
I tant que si, Javi... la Sima serà una gran companya de viatges! :) petonssss
Publicar un comentario