Amb esquis "Pic del Siscaró"

Obro els ulls, desperto allà on vuí...
Tot i oblidar-me el sac de dormir, ahir els companys m'ofereixen lloc càlid als seus vehicles equipats per passar la nit, els hi agraeixo el seu caliu en aquestes nits de glaç.

Tranquilament sense preses gaudim de la vall d'Incles, la banda sonora del vent i el fregament dels esquis amb la neu pols amb un ritme constant són l'escenari d'aquest paisatge hivernal. Em transporta tot plegat a una desconexió total del perquè de la monotonia que provoquen les necessitats creades... És aquí on deixen d'existir les angoixes, les pors, les ganes de voler tenir i acumular, tot flueix en conexió sincera ment-cos-companys de camí i el dibuix del paissatge són la sintonia de la película del nostre dissabte i de la traça escrita sobre la neu verge. A l'endemà físicament aquestes empemtes ja no hi són però segurament en algún racó del nostre cervell hi romandran.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Y los pitones para quando? que se oxidan hombre...Tu, un saludo y nos vemos pronto Sr.Garrido-live to win-

Becki dijo...

Tinc tantes ganes de provar-ho com por... com veus la neu, Javi?

lali i quim dijo...

Javi com va hem pujat a la Mola després de la nevada esperàvem trobar-te!!!

salut!