Escuaín: Per a molts enamorats de l'exploració espeleológica i del karst pirenàic és un paratge màgic de bellessa indescriptible, oblidat per sort per les grans masses que circulen pel Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, encara manté aquell encant que fa d'aquest indret místic, desde la petita aldea del mateix poble, les ortigues que troben el seu lloc a qualsevol racó, El Castillo Mallor presidint aquest escenari, el tall vertical anomenat Cañón de Añisclo que separa La Punta de las Olas de La Suca, el quebrantalos que es el més privilegiat de tots i no ens tenim d'oblidar del seu sistema subterrani que actua com una claveguera d'aquest massís drenant les seves aigües per la Sorgència d'Escuaín B-1 o Fuentes d'Escuaín al Riu Yaga o Gorges d'Escuaín...Es aquest un dels motius pel que venim aquí per aportar un granet de sorra al coneixement i l'exploració d'aquest massís...
Ja tenia un sentiment especial a aquest indret i havia estat convidat fa anys a alguna campanya d'estiu amb els companys del G.E.Badalona i els dels G.E.Rubí, o també de forma "il.legal" la sort de realitzar la travessa integral del B.15-B.1 amb la seva respectiva multa inclosa, i per la dificultat de treballar aquest massís teníem els nostres objectius fixats a d'altres massisos com el de Cotiella o Tendenyera... Però sempre aquell amor i atracció especial per Escuaín brollava dins.
La sort em fa tornar aquest cop amb el Dani i L'Hilari companys amb els que compartim les mateixes inquietuts, aquests m'han convitat a venir a La Bufona C-20 a baixar tot l'equip d'espeleobuceig a l'equip d'en Josep i de l'Hilari tot un orgull per mí de fer un cop de mà a aquests especialistes d'aquesta modalitat... Ara bé, GRÀCIES al G.E.Badalona per la seva col·laboració tant per deixar venir a explorar a aquest forat i per fer us de les seves cordes instal·lades fins al vivac de -440 a l'inici de la Galeria del Metropolitano, tampoc hagués estat factible baixar l'equip sense els companys de la S.I.S de Terrassa ni la Maira...
Degut a que desde que es va arribar al final de la C-20 al sifó terminal a -501 ningú no havia estat, vàrem reequipar un tram de resalts i pasamans i ara amb l'equip allà baix tornarem per reequipar el tram final, acompanyar a en Josep i l'Hilari amb les respectives ampolles i fer soport en el tema logístic...
Molt motivat i amb ganes de tornar-hi!!!!!!!
Degut a que desde que es va arribar al final de la C-20 al sifó terminal a -501 ningú no havia estat, vàrem reequipar un tram de resalts i pasamans i ara amb l'equip allà baix tornarem per reequipar el tram final, acompanyar a en Josep i l'Hilari amb les respectives ampolles i fer soport en el tema logístic...
Molt motivat i amb ganes de tornar-hi!!!!!!!
De camí al Refugi de Grands Mulets per la Glacera de Bossons...
La Glacera de Bossons vista desde el Refugi Grands Mulets...
Pel Gran Plató camí del Refugi Vallot...
El Mont Maudit...
Som sis i no ens coneixem gaire de res, mica en mica la festa comença, deixem el nostre dibuix a la neu, centenars de persones s'acomiaden de la temporada d'esqui en aquestes pendents, tothom tira cap al portillón direcció Aneto o Maladeta, nosaltres cap a la dent d'Alba...
Un cop al collado Maldito l'Aneto es veu allà aprop...
Baixem ens calcem els esquis i portem la festa endavant cap al Collado de Coronas...
Una nit del lloro amb molt de vent i humitat ens dona la benvinguda a l'endemà i ens regala una petita finestra per fer la foto a la creu de l'Aneto...
I el nostre amic David, com que treballa dissabtes, ens desperta a les 8:30 del diumenge al coll de corones, com si hagués estat teletransportat allà dalt entre boira amb els esquis a l'esquena, la cara empapada de suor freda i tremolors mentres espera que sortim del sac i s'acopla a la festa... Quin derroche de motivació, ha estat tot un plaer, dos dies molt agradables de inmillorable companyia... 