Amb esquis "Pico Sayo, Pico Cordier, Pico de Maladeta i L'Aneto"

Som sis i no ens coneixem gaire de res, mica en mica la festa comença, deixem el nostre dibuix a la neu, centenars de persones s'acomiaden de la temporada d'esqui en aquestes pendents, tothom tira cap al portillón direcció Aneto o Maladeta, nosaltres cap a la dent d'Alba...

Accedim a un coll amb els esquis a l'esquena entre el Pico Sayo i el Pico Cordier, deixem les nostres petjades en aquests cims i mirem cap a la Maladeta el nostre proper objectiu...
Pic de la Maladeta
Treiem pells i baixem direcció Ibón de la Maladeta a la Vall de Cregüeña i tornem a posar fins accedir al peu d'una canal que et deixa al Collado Maldito.

Un cop al collado Maldito l'Aneto es veu allà aprop...


Però abans hem de fer un franqueig direcció nord i fer una petita grimpada fins a l'aresta que t'apropa a la Maladeta.Baixem ens calcem els esquis i portem la festa endavant cap al Collado de Coronas...

On el temps es capgira i es hora de fer la barbacoa , el vi i les cervesses que amb molt de gust aquí es gaudeixen...
Una nit del lloro amb molt de vent i humitat ens dona la benvinguda a l'endemà i ens regala una petita finestra per fer la foto a la creu de l'Aneto...

I el nostre amic David, com que treballa dissabtes, ens desperta a les 8:30 del diumenge al coll de corones, com si hagués estat teletransportat allà dalt entre boira amb els esquis a l'esquena, la cara empapada de suor freda i tremolors mentres espera que sortim del sac i s'acopla a la festa... Quin derroche de motivació, ha estat tot un plaer, dos dies molt agradables de inmillorable companyia...
El blanc element ja no hi és...

1 comentario:

Unknown dijo...

Fantastic, nou fanatic de l' esqui de muntanya! El proper any farem moltes coses bones...Y mentras tant sota terra y parets!
Ciao
Nicco