
Peña Roya i Peña Blanca
Amb en Pep gaudim de bones vistes, de la sol.litud de l´indret i de la baixada...
Los Infiernos
El Algas i El ArgualasAixó aviat s´acaba, la neu marxa per moments

Peña Roya i Peña Blanca
Amb en Pep gaudim de bones vistes, de la sol.litud de l´indret i de la baixada...
Los Infiernos
El Algas i El Argualas
I amb en Salva 1º el Grande, aquí hi som, per la línea de l'Anglada-Guillamón, aixó sí amb molts parabolts i spits que van substituir els burils originals...

I la vall del llobregat ben verda...
L'Aneto i el Tempestades
Pic d'Alba
El Posets
Cotiella, només escoltant el seu nom em produeix bellessa en estat pur, enamorat d'aquest indret tinc tendencia a tornar sempre...
Amb molt bona companyia i motxilla per tres dies, amb l'intenció de fer una volta d'Armeña a l'Ibon de Plan i accedir al cim desde el refugi de L'Ibon. La sempre decisiva meteo, no acompanya i hem de desfer el camí sense haver accedit al punt més alt, no ha estat així, no importa, Cotiella sempre hi es allà...
Hem quedo amb el record d'aquests dies amb una frase que hi havia escrita farà uns anys al refugi de Linza, que deia en euskera:
Cap a l'Aneto, a l'equip s'uneix en David i la Silvia. A la Renclusa, uns vins, riures i caliu ...
Un dia magnífic
També l'entorn
I com no, el Massís de Cotiella al fons...
El descens: "Brutal"
Amb en Ruben, tenim el plaer d'obrir traça per la Vall de Remuñe, amb intenció de baixar per la Vall de Literola, i així ha estat... Neu nova i el meu company em maleeix i no para de repetir-me: "libre albedrio Javi" i també: "teniendo amigos como tú no necesito enemigos"... però tot i haver rondinat durant tota l'excursió i haver patit iagues als peus, la seva retina ha retingut una bonica postal. 
Per a quan la propera Ruben???

Punta di Rabuigne 3.261 y Grande Rousse 3.607
El último dia ascendiendo a la Punta Raibugne, 1500 metros de desnivel, descenso de ensueño, nieve de lujo. El helicoptero que hace negocio con el heliesqui en Valgrisenche vuela por debajo de la cumbre, aquellos que han pagado por no sudar tendrán sensaciones muy distintas a los que
llegando al Mont Arp Vielle
Val di Valeille
Candelabro del Coyote
Candelabro del Coyote
Candelabro del Coyote
Cascade di Patri
Cascade di Patri
Cascade de Lillaz
Cascade de Lillaz
Cascade de Lillaz
Chandelle de Lillaz
Tranquilament sense preses gaudim de la vall d'Incles, la banda sonora del vent i el fregament dels esquis amb la neu pols amb un ritme constant són l'escenari d'aquest paisatge hivernal. Em transporta tot plegat a una desconexió total del perquè de la monotonia que provoquen les necessitats creades... És aquí on deixen d'existir les angoixes, les pors, les ganes de voler tenir i acumular, tot flueix en conexió sincera ment-cos-companys de camí i el dibuix del paissatge són la sintonia de la película del nostre dissabte i de la traça escrita sobre la neu verge. A l'endemà físicament aquestes empemtes ja no hi són però segurament en algún racó del nostre cervell hi romandran.