Muntanyes simpàtiques "Pa de Sucre"

Volíem pujar al Pa de Sucre i així ho vem fer per la seva aresta est, no teníem cap referéncia de ningú que ens expliqués amb detall i al llibre de "roca caliente en los pirineos vol.II" no surt cap croquis, només deia: "Una gran clásica en su dificultad. Sin croquis 300mts. IV+" I cap allà ens dirigim sense presa i amb una meteo no gaire bona: "nubolositat d'evolució diurna amb posibles tempestes a la tarde" ...

Ens afanyem, ja que els núvols cada cop són més negres i ens envolten, a dalt no gaudim gaire de les vistes. Toca trobar la baixada i la pluja ja hi es intermitentment amb nosaltres, un cop avall i a l'altra banda del coll entre el Pa de Sucre i el Punta Harlé una tempesta ens obliga a esperar sota un gran bloc de pedra una bona estona, allà ens refugiem, més tard i de tornada patim un petit accident a una cama, a sobre, la nit ens fa companyía gairebé desde els estanys de Tumeneia fins al cotxe, ho celebrem a l'ambulatori de Pont de Suert amb cinc punts de sutura.

El Mussol de Tumeneia ens espera algún dia, ell mai no te pressa, sempre hi és allà veient el pas del temps i d'algú que de tant en tant es deixa caure per aquest lloc. I m'agradaria molt tornar-hi amb tú i pujar sobre aquest Mussol.