Espeleo prohibida VII

Capçalera de pou, posem un parell de parabolts a banda i banda del meandre desfonçat i instal.lo amb una "Y", miro el davallador i inconscientment dic "merda" si la politja del davallador està desgastada per complet i el vis ja es veu, si només l'he fet servir tres entrades a aquest forat des de que a l'hivern em van canviar les politges degut al desgast i l'ensurt que vaig tenir instal·lant el pou gran d'aquest forat. Em dic a mi mateix: "Així no pots baixar" i ràpidament parlo amb Roger que haig de girar la politja de posició, i amb la clau del 13 que portem per instal·lar desmunto el davallador i giro la politja, Peró a l'altre banda necessito una clau del 14 que no portem, la cargolo amb la força dels dits... I decidim baixar la corda gran de 200 metres mica en mica i sense baixar-la dins del petate penjat de l'arnés, "error, gran error" tot i sabent-ho així ho fem ja que el pou es de grans dimensions, i el taladre, la bateria d'aquest, un bon sortit de chapes, parabolts , maillons, martell per expandir els parabolts, cintes i mosquetons per si es pot aprofitar qualsevol ancoratge natural tipus pont de roca, tot plegat pesa un munt i no es gens còmode baixar amb tant d'equip i a sobre haver de treballar amb el taladre. Estic penjat i començo a davallar el pou, un parell de fraccionaments i l'aigua a l'última tirada cau a sobre meu, toco de peus a terra a una repisa inclinada on la corda està totalment enganxada entre unes arestes que hi han a la rampa, sota l'aigua freda i maleint l'idea de desplegar la corda des de dalt vaig llençant la corda cap a baix de la rampa cap al pou, torno a fraccionar un parell de vegades més amb ancoratges naturals fins trobar de nou la vertical i amb molta impotència me n'adono que em punxat al mateix pou gran que ja havíem instal·lat i davallat amb anterioritat a uns 60 metres de la base, la corda està totalment enredada i jo estic sota l'aigua, em fico sota una mena de sostre on em refugio de la caiguda de l'aigua i amb paciència intento desenredar gairebé més de una cinquantena de metres de corda, esgotat pel fred crido a en Roger que baixi a fer-me un cop de mà i baixi el petate gran per ficar tota la corda ja que l'exploració a estat finalitzada i la corda es impossible recuperar-la des de la capçalera del pou sense que quedi enganxada enlloc degut a la morfologia del terreny. En Roger baixa i s'encarrega de ficar tota la corda al petate gran i de desinstal•lar aquest pou, l'agraeixo i entre tremolors i maldiences torno a revisar el vis del davallador i uf es mou amb els dits, sort que no he tingut la necessitat de baixar més. Em poso l'equip de pujada i torno a dir: "merda, merda i merda" aquest cop es el bloquejador de puny que te les dents tant desgastades que amb prou feines bloqueja amb la corda, sembla que rellisqui amb la corda mullada, és molt extrany, en aquest pou i amb la caiguda de l'aigua la corda està prou neta i no així la resta de la cavitat, pujo mica en mica i sembla que després de relliscar repetides vegades vulgui bloquejar i em deixa entrar en calor mentres pujo aquest pou. Mes endavant veig que la corretja del panting està a punt de petar, i pujo convençut que a qualsevol moment tindré un petit ensurt...



Anem desinstal·lant part del forat fins que creiem convenient deixar de fer-ho degut a la quantitat de corda treta i el pes que arrosseguem, el cansament es present a les nostres ànimes sort del bon humor amb el que intentem convatir el fred i les calamitats. Fem una aturadeta per fer un parell de fotos, el Roger es l'encarregat de fer aquestes fotos tant currades...

Un cop a l'exterior Sima ens dona la benvinguda, les birres fredes, el pernil del Roger i la llum de la lluna son la recompensa...

Conclusions: l'espeleo és dura i no està de moda...

Fotos by Roger Rovira

Fi