Per Bulgaria amb esquis

Arribant al Virhen


Yo había intentado un ascenso, un refugio de alta montaña cada vez que había sentido dolor, porque esa montaña era invulnerable; cada vez que la basura ya era insoportable, porque esa montaña era límpida; cada vez que la fugacidad del tiempo me atormentaba, porque en aquella altura reinaba la eternidad. Pero el rumor de los hombres había terminado siempre por alcanzarme, se colaba por los intersticios y subía desde mi propio interior. Porque el mundo del que somos responsables es éste de aquí: el único que nos hiere con el dolor y la desdicha, pero también el único que nos da la plenitud de la existencia, esta sangre, este fuego, este amor, esta espera de la muerte. El único que nos ofrece un jardín en el crepúsculo, el roce de la mano que amamos.

Ernesto Sabato. (La Resistencia)

El Virhen vist d’aprop del cim del Todorka 2.746 m. a les pistes de l’Estació d’esquí de Bansko. Es el centinela de les muntanyes de Pirin.

El vessant sud del Virhen ens ofereix moltes posibilitats per les diferents valls d’accés a aquesta zona.

Baixem per una vall directa que ens condueix directament al refugi.

Algu haurà d’esperar a que la neu marxi per moure casa seva.

De camí al Polezhan 2.851m.

Per l’aresta del Polezhan.

Tot envoltat de grans descensos que et conviden a imaginar, a dibuixar linees plenes de llibertat.

El Virhen desde la cresta cimera del Polezhan.

El Malka Musala 2.902 m, germà petit del Musala 2.925 m, partim de l’estació d’esquí alpí de Borovets.

El Musala al darrera, el cim més alt dels balcans i de Bulgaria.

Al cim del Malka Musala.

De camí al refugi de Malyovitsa sota una gran nevada, al Parc Nacional de Rila , amb l’intenció d’aproparnos al seu cim de 2.709 m.

Sota el caliu del refugi de Malyovitsa.

Evidentment el temps no acompanya i girem cua.

I gaudim de neu pols mai millor dit.

Quina neu, a -13º no transforma…

Per les muntanyes de Rila, els boscos d’abets sempre hi son presents als inicis…

Ha estat una primera toma de contacte amb aquest país, evidentment milions d’idees i de llocs ens criden i mai podrem tenir temps físic per retenir en primera persona aquells escenaris a les nostres retines, però seguirem somiant perquè encara es gratis.
Gràcies companys de viatge un cop més pel caliu, el vi “crianza” de Navarra, el Pernil i el formatge de la vall de Baztan.