A-69 via S.T.U.P



Al pou de 14 abans d’accedir al meandre Curtiella.



Tornem a aquest tortuós i encara inexplorat forat del Circ d’Armeña a Cotiella. Forat que ja es coneixia degut a les grans dimensions de la boca d’entrada i per la seva interessant situació, es troba a la paret d’un gran polje que hi hà situat a la mateixa línea de calcàries on es troben les més importants cavitats del massís, les germanes A-8 i A-11 respectivament a la cota 2.150 metres a nivell del mar.





Història de les exploracions: al 2.002 revisem la via vella reexplorada pels de Gavà, sense cap mena de continuació. A l’estiu del 2.003 explorant a l’A-8 al meandre de l’enfern amb el grup de francesos del Marc Faverjon, que va a petar a la via del sifó terminal a -600, i sortint de nit i arribant al refugi d’armeña a les dues de la matinada on teníem el campament. Per aquella época la forma de fer cèntims la tenia a Benasque i es clar a l’endemà pel migdia havía d’ésser allà per anar a guanyar les garrofes, això no era problema, el problema era que no disposava d’un mitja de transport i la resta de companys encara continuàven més dies de campanya. O sigui a dormir tres hores, i a les 5 del matí en peu per arrancar a caminar desde el refugi d’armeña fins a Seira, on m’esperava un futur incert, havia de fer dit i apestant a varies jornades d’espeleologia alpina al massís. Per sort un repartidor de pollastres que suministrava aquestes aus a tota la vall, s’atura i tots dos anem a repartir pollastres poble per poble fins arribar al destí: Benasque. El perquè d’aquesta història va ser la culpable de tornar a l’A-69. A la nit de matinada al arribar al refugi, havía depositat la meva confiança previament aparaulada en que algú portés el meu equip personal, ferros, etc al niu que a llavors feiem servir, per tal de no passejar innecessariament aquests ferros fins a Seira. I bé, encara a dia d’avuí no comprenc, no entenc com no va estar així la paraula d’algun company. Van tenir la facil i despreocupada idea de deixar tot el meu equip i part del seu al pis de dalt del refugi d’Armeña tancant amb cadena de bici aquesta part del refugi i inusitant part d’aquest. Mentres escric encara m’esvero… A la setmana següent amb el meu company i inseparable amic de calamitats Ricard Gatell, espeleóleg de raça alpí, gran visionari i infatigable recerca-forats, em passa a buscar a Benasque i ens dirigim il·lusionats per anar a revisar l’A-55 que l’any l’anterior ja havíem revisat el gran nevero que hi hà a la base del pou d’entrada sense cap mena d’opció. Telefonicament ja ens havíen comunicat on trobaríem l’equip i amb un ai al cor i com si ho veiesim vindre, ens trobem la cadena petada, evidentment (jo hagués fet el mateix si em trobo una cadena que barra el pas a un refugi lliure) i veiem la buidor que respira allà dins. Hipotecat el cap de setmana, apart del valor sentimental de l'equip desgastat per l'abrassió de calcàries per anys de progressió... Li proposo al Ricard anar a pastorar per Armeña, i fem un tour per l’A-11, l’A-8, l’A-69 entre d’altres i just aquí baixem per la banda dreta del nevero d’entrada i trobem una rampa de pedres ascendent per on bufa un considerable aire fred.

A partir d’aquest dia el Ricard va comandar aquesta exploració i gairebé va estar pujant 4 o 5 caps de setmana seguits junt amb en Marc Pirla entre d'altres companys, que es va desvirgar com a espeleóleg alpí forçant estretor rera estretor i fent una molt bona feina en aquest forat.





Al meandre S.T.U.P, en aquest tram claustrofòbic és indispensable passar sense equip de progressió,



Aquest cap de setmana amb el Jose Amaya i l’Amaia a partir d’ara els Amaia’s, pujem amb l’intenció de fer un passamà per accedir a una finestra que hi hà situada a un pou paral.lel que hi hà al pou del pas de la carretilla, el primer pou del sector dels pous que hi hà finalitzat el Meandre Curtiella. El Jose ja havía vingut fa dos anys a fer part de la topo i a l'Amaia es fàcil de convencer, ja que com a Geóloga i espeleóloga hipermotivada no hi hà proposta que la negui.






Foto realitzada a finals d’octubre del 2.003, al sector Meandre S.T.U.P.





Estretor rera estretor, es per això que trigui temps en oblidar per tornar a entrar.






Capçalera del pou de 14










Al pou de 14 que precedeix el meandre curtiella.







La primera part del Meandre Curtiella, aquí es pot gaudir d’una cómoda progressió.






A partir d’aquí el meandre Curtiella es comença a estrènyer… i el correns d'aire s'emporta el fum de les cigarretes que el Jose va fumant una rera d'altre...




Al meandre Curtiella, aqui encara es cómoda la progressió.






Al meandre Curtiella.






Al meandre Curtiella abans d’accedir al pou del pas de la Carretilla.





Arribant a l’inici del Meandre dels Amaia’s


Es per aquesta finestra d’on s’ha pres la foto la posible continuació, progressant una trentena de metres per un meandre descendent amb corrent d’aire, l’Amaia ha forçat algún pas estret, a ella li van les estretors, tot i prenent la decissió de girar cua, tenia dubtes de trobar un lloc més ample darrera d’un gir al meandre per tal de fer mitja volta. S’haurà de tornar. Pirlo quan vulguis endavant…





Un cop sortim ens dirigim a la mega tenda menjador, que previament els hi ha pujat l’helicopter als de l’Hospitalet, fem us d’ella, del gas per cuinar i d’un sac de dormir, ja que el meu va quedar a l’armari de casa. No fent us del barril de cervessa que també els hi hà pujat l’helicopter perquè ja portàvem les nostres a l’esquena com es de costum.




El Jose com "un campeón" cuinant una fabada un cop al caliu de la tenda de luxe plantada al mig d’armeña, el confort de les cadires de camping, etc, etc, hem arribat a la conclusió que aquestes cadires, aquestes tendes, aquests luxes frenen moltíssim... Però d’estratégies i formes de treballar n’hi han com els colors... Els riures, la cervessa i la companyia en aquest habitacle al mig del circ ens acomiada la nit del dissabte.





A l’entrada de l’A-8.





A l’entrada de l’A-11

Somiant amb la posible conexió de l’A-69 amb l’A-8…

3 comentarios:

Nico e Isa dijo...

Hola Javi,
me encantan las fotos en esos angostos pasajes. Estaría bien quedar contigo alguna vez para que nos dieras un paseo por las entrañas del pirineo....
un abrazo
Nico

Becki dijo...

Pfffffffffffff! No me meto ahí dentro ni locaaaaaaaaaaaaa! :)
Petonets wapu!

Anónimo dijo...

Ola Bones Javi

buenas imagenes, gracies

nos vemos en la ag del acec en Plan el 11 de enejo 2014 ?

y con nosotros para las explorationes 2014, me quiero pensar que si !

un abrazo
paul