Muntanyes simpàtiques "Cresta d'Alba"

Després de tres dies de festa en velero, tres dies sentat al costat del timó, deixant-nos portar pel vent amb en Xavi, ja hi havia ganes de tirar cap amunt. Una setmana de feina i aupa! cap a Benasque un altre cop, amb en Nico que l'han fet del club dels 40 i amb en Salva.

Riures, molts riures durant la llibertat provisional o sigui el cap de setmana, moment on deixem mals de cap, hiponcondries "hipoteques", feina, i mal d'amors com no, es clar ens agraden les muntanyes peró no som de pedra!

Com dissabte la meteo no era gaire bona, a riure i escalar una mica a la zona Torres de marfil a Cerler i vem deixar el passeig aeri d'aquesta afilada i un tant descomposta cresta que arriba al simpàtic pic d'Alba pel diumenge, que per sort va fer bó. Una jornada agradable i amb bona companyia, llàstima que estigués trencada per la peregrinació rutinaria d'agafar el cotxe i tornar cap a casa i la rutina sense gaudir d'unes cervesses fredes ni del "descanso del guerrero".

Muntanyes simpàtiques "Punta Bazillac i dedo de la falsa brecha"

Una visita a la "Punta Bazillac" i "al dedo de la falsa brecha", germans petits del pic del Casco i alhora ovelles negres d'entre els cims d'aquesta vall. És per això que volíem anar cap allà per veure amb els seus ulls. Aproximem per Cotatuero i el mateix dissabte amb en Salva ens vem confondre de via per pujar a la Punta Bazillac, decidim girar cua i trobar el camí més fàcil, un cop avall ens dirigim a dalt del "dedo de la falsa brecha" i al seu transitat germà gran el Taillón, decidim passar la nit a una bauma a peus d'aquesta muntanya, que va ser el nostre hotel de luxe amb la companyia d'unes gralles de bec groc que s'apropaven a la nostra finestra per compartir el moment, el caliu del vespre i les vistes; nosaltres els hi vem oferir una mica de pà i elles van acceptar encantades. A l'endemà vem trobar el camí correcte o sigui el més assequible per accedir adalt de la Punta Bazillac per a dos aprenents de guerrer. La baixada va estar un xic complicada, cordes enganxades i vem haver de recórrer a aguditzar l'enginy...

Muntanyes simpàtiques "Agulles de Travessany i Pic de Tumeneia"

De visita per la Vall de Boí. Divendres religiosament com cada cap de setmana un cop havent plegat de les obligacions laborals, carretera i a dormir a terra com de costum, a l'endemà un recorregut per les Agulles de Travessany amb en Salva i a l'última agulla es van afegir el Francesc i la Sandra ara veïns de Pont de Suert, on al vespre vem estar acollits per aquesta parella a casa seva. Un altre vegada diumenge al matí tots plegats cap amunt, l'objectiu va estar la cresta del Tumeneia veïna del Pa de Sucre, un indret tranquil que contrasta amb el transitat camí de la presa de Cavallers, baixant i amb la mirada posada al Pa de Sucre tots coincidim que volem tornar per pujar a dalt d'aquesta mole de granit, tornem vall avall com si un nou amor ens hagués captivat...

Muntanyes simpàtiques "Agulles de Perramó"

El darrer dissabte dia 5 de juliol, i fugint de les masses de la festa major de Terrassa i de la calor, vem visitar aquesta agulla molt vista desde l'Ibonet de Batisielles peró alhora poc visitada per la concentració de gent als cims de les valls veines, ens va semblar doncs una bona idea, aproparnos a ella per ferli pesigolles mentres ficavem els friends a les seves fisures, pujar per on ho va fer per primera vegada ara fará un munt d'anys l'Agustin Faus pel seu vessant nord i saludarla, ferli companyia per una estona i gaudir del sil·lenci i la sol.litud d'aquest racó compartint corda amb en Salva Grau (no només company de corda, si no també de bars i de problemes)... Tornarem a visitar més muntanyes simpàtiques del pirineu!!!

Espeleo prohibida I

Capçalera d'un pou de 60 metres, el riu va crescut pel desglaç de la primavera, el soroll de l'aigua fa nul·la la comunicació entre l'equipador i el company, quan piques amb el martell no saps si la roca és bona o no per foradar i posar un parabolt del 8, a simple vista i picant amb el martell sembla que és com la mantega, la hilti forada massa ràpid, el soroll de l'aigua se't fica com un mal de cap al cervell, l'aigua freda fa que tremolis alhora que fico un altre parabolt més per allunyar-nos de la cascada, tot plegat busco el martell per expandir el parabolt, i collons, on collons he ficat el martell, "el martell a caigut pou de 60 avall", "merda, merda, merda","òstia-puta", "quina putada", (pel cap només s'ens passa que l'exploració s'ha anat en orris i tenim de tornar un altre dia, li demano disculpes a Xavi, que fa cara de pocs amics, tot i que es resigna a fer mitja volta, però n'estic segur de que hi tornarà. Fà dos mesos vem deixar en aquest punt d'equipar i encara l'incognita continuarà inviolada.

Per suposat que hi tornarem, però haurem d'esperar que la neu es transformi d'estat sòlid a líquid i faci la peregrinació que cada any fà pels laberints subterranis del cor del pirineu fins que el nivell d'aigua baixi i no ens faci patir més del que ja de per sí aquest forat ens suposem ens farà patir...

Hi tornarem, tenim pendent una d'aquelles incognites oblidades del pirineu, per hostil exploració i manca de recuperació psicologica dels seus primers exploradors, que ara farà una trentena d'anys van avandonar aquesta aventura o desventura. Hem d'aprendre encara molt i treballar dur per veure que hi hà allà baix. La nostra inquietud farà que més d'una nit anem al llit rumiant com resoldre aquest problema, com davallar aquest pou d'una manera diferent de la que ho van fer els primers exploradors, intentant posar seny, i no, "amb més collons que cervell"...

Continuarà...

LONG NIGHTS

HAVE NO FEAR

FOR WHEN I'M ALONE
I'LL BE BETTER OFF
THAN I WAS BEFORE

I'VE GOT THIS LIFE
I'LL BE AROUND TO GROW
WHO I WAS BEFORE
I CANNOT RECALL

LONG NIGHTS ALLOW
ME TO FEEL I'M FALLING
I AM FALLING

THE LIGHTS GO OUT
LET ME FEEL I'M FALLING
I AM FALLING

SAFELY TO THE GROUND

I`LL TAKE THIS SOUL
THAT'S INSIDE ME NOW
LIKE A BRAND NEW FRIEND
I'LL FOREVER KNOW

I'VE GOT THIS LIFE
ND THE WILL TO SHOW
I WILL ALWAYS BE
BETTER THAN BEFORE

LONG NIGHTS ALLOW
ME TO FEEL I'M FALLING
I AM FALLING

THE LIGHTS GO OUT
LET ME FEEL I'M FALLING
I AM FALLING

SAFELY TO THE GROUND

Eddie Vedder (Into the wild)

Al cim del Denali!

Per fi al cim del Denali, el dia 04-06-'08 despres de 17 dies de lluita, fred, dies d'espera i color blanc...

Fernando Caballero, amic Perua i aquests dies company de fatigues, sortint de la via Orient express, 1700 m de desnivell despres de 17 hores d'activitat, restaven pocs metres pel cim, pero mancaven hores de baixada i vem asegurar l'identitat desistint de fer cim. (a la foto son les 12 de la nit)

A la part final de l'Orient Express

free spirit

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

TIBET I NEPAL

Parlar de Tibet i Nepal és parlar de religions, de neus perpétues, de yetis, de temples i muntanyes sagrades, de costums ancestrals i moltes coses més… Tot misterios, intens, infinit. És aquesta, la zona més muntanyosa del món, és aquí on es troba bona part dels catorze cims que superen la barrera dels 8.000 m. d'altitud sobre el nivell del mar, inclós l’Everest (“SAGARMATHA”, segons la denominació nepalí, de 8.848 m).
El Cho Oyu es troba entre Nepal i Tibet, i serà aquest últim vessant per on discorrerà la nostra expedició.

Tíbet (en tibetà, Bod Zizhigu; en xinès, Xizang), antiga nació asiàtica independent i actual regió administrativa de Xina, situada en la regió sudoest del país. Oficialment es denomina Regió Autònoma del Tíbet, i està limitada al nord per la regió autònoma Xinjiang i la provincia de Qinghai, a l’est per les províncies de Sicuani i Yunnan, al sud per Myanmar, India, Bután i Nepal, i a l’oest per l’India.

Tíbet és la regió més elevada de la Terra, amb una altitud mitja de més de 4.875 m.; per aquest motiu, de vegades rep el nom de “sostre del món”. És també una de les regions més aïllades del planeta, rodejada en tres parts per vastos sistemes muntanyosos: l’himalaia al sud, la cordillera Karakorum a l’oest i les muntanyes Kunlun al nord. El Tíbet té una superficie total de 1.221.600 km2. La capital i ciutat més gran del Tíbet és Lhassa.

El poble tibetà compon la majoría de la població, tot i que hi han importants comunitats d'emigrants fora del Tíbet, concretament en Nepal i l'India; no obstant, la política del gobern xinès destinada a poblar la zona amb xinesos de etnia, ha fet que aquests formin una minoria considerable. El tibetà, una de les llengues xinotibetanes, és la seva llengua principal. Una part significativa de la població és nómada o seminómada. Ha sigut tradicionalment el centre espiritual del lamaísme, una forma única i molt desenvolupada de budisme esotèric. A més a més de ser la religió de la gran majoria de la població, hi han significatives comunitats de lamaístes en Nepal i Mongolia. La pràctica d’aquesta religió ha sigut severament restringida. El lamaísme va adoptar elements de la religió nativa, anomenada bon, una forma de xamanisme que va antecedir l’introducció del budisme al Tíbet, i que encara sobreviu d’una forma més o menys mesclada.

CHO OYU 8.201 "LA DEESA TURQUESA"

Així anomenada pel color blau que reflexen els seus gels al vespre, amb els seus 8.201 m, És el sisé cim més alt de la Terra i està situat a la frontera entre el Tíbet i Nepal, a uns 30 Km, al NO de l'Everest, a la cordillera principal de l'Himalaia. El coneixement de la seva existencia a Europa data de l'any 1.921, quan es feta la seva descripció per les primeres exploracions britàniques de reconeixement a la zona de l'Everest. Al 19 d'octubre de 1.954 quan una expedició austríaca, dirigida per Herbert Tichy, aconsegueix per primera vegada el cim, essent el tercer gegant de més de 8.000 m en haver estat ascendit.
La visió del Cho Oyu és d'una infinita bellesa, la seva impresionant mole de gel sorpren fent comprendre la verdadera dimensió del esser humà.

* "Quan recordo avuí el Cho Oyu, la muntanya que va omplir tantes setmanes de la nostra vida i que no podrà esser ja olvidada durant la nostra existencia; una muntanya que de vegades hem estimat i d'altres odiat; que teníem, però amb la que també hem estat units armónicament. Veure el cim a través d'aquesta cortina de llàgrimes que m'ha regalat, llàgrimes, que considero com l'autèntic èxit de la nostra empresa, més entranyable ara que fer el cim"

Herbert Tichy