M10, M9, M8, Taragiri M7, M6, M5, Mulkila M4, etc... cims oblidats que envolten el Taragiri Glacier al nord de la vall de Lahul a l'Himachal Pradesh.
A la morrena la sort ens acompanya, obrir cami per la glacera no es feina agraida ja que les amenacadores esquerdes s'amaguen sota la neu nova i algu de nosaltres ja s'ha portat un bon ensurt, consumim uns dies per accedir al plato superior.
Muntem un segon camp d'alcada en estil alpi i a l'endema tot i un xic justos d'aclimatacio decidim atacar cim, a la pala cimera una gran placa de neu ens avisa amb un soroll com si s'hagues trencat per sota, tot plegat la quantitat de neu acumulada i el soroll de les allaus properes ens fan restar en alerta i amb pena la retirada es evident...
Tenim al Mulkila al davant, el centinela d'aquesta vall veient com ens observa. 
Un cop a la morrena i recuperant forces canviem d'objectiu i observem una elegant linia en una veina muntanya. Just sortir del camp morrena i despres d'uns dies de descans sembla que el monzo s'ha avancat i fa de les seves durant tres dies de nevades intenses. La quantitat de neu acumulada es tal que fa impracticable la progressio als camps d'alcada
No som res davant aquestes imponents moles de roca i gel... Un cop mes la muntanya ens fa baixar al regne dels essers vius i tocar de peus a terra... Tot i que l'home oblida rapid i ensopega no una sino un munt de vegades a la mateixa pedra...
Ha estat tot un plaer compartir aquests dies amb els de Roncal l'Alberto i la Patri.
p.d. El teclat indi no te alguns dels caracteres del catala un cop a casa la correccio sera inmediata.
.jpg)
.jpg)
Kirketaket 1.439m según la gente local, la guia y los esquiadores con los que hemos coincidido, es la pala clásica por exceléncia y la montaña emblemática de Andelsnes. Para allá vamos con hambre de monte, la meteo está otro dia a nuestro favor..jpg)
A medida que ascendemos el paisaje no nos defrauda,tampoco la comida energética. Una vez arriba disfrutamos de las vistas y como niños pequeños señalamos con los dedos las montañas vecinas queriendo ponerlas en punto de mira para ascenderlas al dia siguiente, pero sólo hemos venido para una semana, da igual ilusionados y hambrientos seguimos especulando la actividad para el dia siguiente...
Es el tercer dia y llevamos una media de cuatromil metros acumulados de subida, al llegar al calor de la cabaña como cada dia disfrutamos de nuestra sesión de cerveza fria, jamón, chorizo y queso..jpg)
Para mañana el cuarto dia hemos decidido descansar pero no sin dejar de esquiar, ya que las piernas ya se acostumbran a la subida y se vician a la bajada....jpg)
Kjovskartind 1.552m Hermano grande del Kirketaket, Un buen rato con los esquis a la espalda hasta sobrepasar un bosque muy espeso y cerrado, hoy también la niebla nos impide disfrutar del paisaje, pero como máquinas programadas nos limitamos a seguir subiendo hasta el punto más alto..jpg)
Gracias equipo "Alberto, Pilartxo e Iñaki" por las risas, por los ardores de estómago del buen comer, por las agujetas compartidas de haber acumulado ochomil metros positivos de desnivel
Una finestra de bon temps de cara dilluns al matí no la desaprofitem, m’esperen diumenge a Andorra el Javi i el David, dos fanàtics novells com jo en això de lliscar amb uns esquis, neu verge del dia abans, el plaer d’obrir traça i trobar-se la muntanya sola per nosaltres, com amants de la muntanya i egoistes per naturalesa ens oblidem de tot, ens divertim com nens petits… 
Les muntanyes estan molt maques ara despres d’aquesta última nevada, es un plaer deixar dibuixat el nostre camí a la neu i una pena trencar la pau i la bellessa d’elles…
.jpg)
Más risas y me cuesta poco convencer a Alberto para ir a esquiar al monte al dia siguiente, el destino alguna montaña andorrana… 
El fanatismo me puede, el destino el Pic de la Serrera. Nos despertamos en el parking de Sorteny y seguimos adelante por el valle… 
Una nieve excelente provoca ese ruido característico al deslizar el esqui con las focas sobre esta, una larga sesión de risoterapia nos eleva al punto culminante del dia, hoy sin la cantimplora la sed se alivia con una cerveza. La bajada “que gozada” para disfrutarla como niños el dia después de reyes. El domingo se acaba, pero coincidimos en que: “hemos vivido como un ministro por dos dias” eso sí, sin lujos y sin problemas, no los envidiamos… ¡Hasta la próxima navarrico! 
Tinc un altre missatge de veu al mobil “Hola Javi! Sóc en Francesc, tinc festa dilluns i dimarts, truca’m i parlem”… una trucada em transllada diumenge al vespre a l’Alta Ribagorça. A l’endemà una esquiadeta fins al refugi metal·lic del Tuc de Mulleres l’intenció era controlar l’accés al corredor “Inserso” al Pic del Mig de la Tallada, la calor ens va enfonçar en la miseria deixant el Tuc de Mulleres per una altra ocasió… 
I dimarts ben d’hora sortim de Pont de Suert amb en Txicu i en Francesc, en principi el dia era bó, una mica d’aire fresc no ens fa suar gaire mentres aproximem. Un cop endinsats en l’empresa un fort vent del nord ràpidament porta uns núvols foscos, la neu i el fred ràpidamnet ens fan estar a l’aguait de la situació, amb presses sortim per dalt i l’instint la sort i el gps ens ajuden a arribar aviat al cotxe… 
Després de l'espeleo-esquiada del cap de setmana i a falta de quatre dies per l'entrada de la primavera, la sang s'altera i a mi se m'ha alterat prematurament, dimarts cap a la Maladeta Oriental amb l'Eva una amiga de la Vall de Benasc, ella es una dona de pedra, d'aquelles persones que no es queixen, tots dos portem llagues als peus d'aquesta convinació botes d'esquí-calor i de no donar temps que es curin, però les ganes de gaudir curen els mals.
La baixada, per un novell com jo la calificaria de "brutal" ,de "impresionant" de "quina passada!" de "quin regal", "quina maravella"... I a les 3:00 ja hi som al cotxe per dinar. Tres hores i mitja de cotxe em tornen a la realitat. 
.jpg)
Un cop a la superficie es de matinada, una coca-cola i una cervesa barata de super alleujen la nostra set, parlo amb en Dani sobre l’aventura i tots dos coincidim sobre la valoració i l’estil de la feina realitzats. A primera hora del matí i amb la claror de la llum que entra per la boca d’entrada ens despertem amb el cos adolorit de l’esforç, el paisatge exterior es de gran bellesa, unes motxilles de pes desorbitat fan una baixada ridícula amb els esquis posats, el Dani s’enfonça tot i portant les raquetes, maleïm el pes que carreguem, l’espeleo i les nostres idees sense sentit portades a terme. A mitja baixada la Genni i en Lluís C. s’apropen a la nostra trobada per ajudar-nos a baixar tot l’equip. GRÀCIES a tots dos per llençar un cap de setmana a la galleda de les escombraries, i haver recolçat en tot moment aquesta empresa.