Amb esquis "La Maladeta Oriental"

Després de l'espeleo-esquiada del cap de setmana i a falta de quatre dies per l'entrada de la primavera, la sang s'altera i a mi se m'ha alterat prematurament, dimarts cap a la Maladeta Oriental amb l'Eva una amiga de la Vall de Benasc, ella es una dona de pedra, d'aquelles persones que no es queixen, tots dos portem llagues als peus d'aquesta convinació botes d'esquí-calor i de no donar temps que es curin, però les ganes de gaudir curen els mals.

A les 8:15 sortim de Llanos del Hospital, a bon ritme tot i parar a retirar els apòsits dels peus de l'Eva que en comptes de servir d'ajut li provoquen una altra llaga, ella no es queixa, pujem les rampotes que donen accés al corredor de pujada, canviem els esquis i els pals per piolets i crampons i ja hi som dalt gaudint del dia de primavera, de les vistes i d'un dimarts a la Maladeta...

La baixada, per un novell com jo la calificaria de "brutal" ,de "impresionant" de "quina passada!" de "quin regal", "quina maravella"... I a les 3:00 ja hi som al cotxe per dinar. Tres hores i mitja de cotxe em tornen a la realitat.

Desde jove tenia un concepte erroni de l'esqui, pensava que era un esport apte per als rics i jo no m'hi veia pagant i a pistes, m'ha costat una mica més d'una quinzena d'anys per adonar-me que l'esqui es com el bon pernil, que està a la mà de tothom i que es pot aprendre de moltes maneres...