A l’igual que fa quinze dies enrere, tornem a pujar al nostre racó amagat, aproximem amb raquetes i esquis, aquest cop ens acompanyen en Lluís C. i la Genni, que gràcies ells podem portar a terme aquesta empresa, ja que amb la seva ajuda desinteresada ens ajuden a pujar l’equip pessat, taladro, bateria, chapes, parabolts, material de vivac, etc…Arribem a l’entrada del forat al migdia, una mica cansats per la dura aproximació, peró convençuts que aquesta serà la definitiva, molts dies d’esforços, moltes nits amb el neguit al cap amb la pregunta: Que hi ha allà baix? No pot fallar res, revisem l’equip amb detall, ens acomiadem del Lluís i la Genni i comencem a davallar pou darrera pou.
.jpg)
Coneixem bé el camí i ràpidament ens plantem a baix, hi som a mig quilometre de fondaria, una ampla galeria de dimensions considerables ens transporta a un tresor amagat i ben guardat del pirineu, unes boniques formacions excéntriques formades pels corrents d’aire subterranis ens obliguen a fer una pausa i gaudir del moment. Anem per feina i estem a prop de l’objectiu, però sembla que no hi ha continuació, mirem bé tots els racons no volem fer-nos a la idea que el camí aquí s’acaba, però la realitat ens posa al nostre lloc, també la natura, tots els esforços, la il·lusió s’han esvait, ara només resta desfer el camí de tornada, el cansament, les hores de foscor i la feina fan més dura la pujada amb una mescla de tristor i tranquilitat de sapiguer que allà no hi ha res, que ens hem apropat a un racó a on fa gaire bé trenta anys que ningú no el trepitjava ni trencava el silenci i la pau que aquí es respira.
Un cop a la superficie es de matinada, una coca-cola i una cervesa barata de super alleujen la nostra set, parlo amb en Dani sobre l’aventura i tots dos coincidim sobre la valoració i l’estil de la feina realitzats. A primera hora del matí i amb la claror de la llum que entra per la boca d’entrada ens despertem amb el cos adolorit de l’esforç, el paisatge exterior es de gran bellesa, unes motxilles de pes desorbitat fan una baixada ridícula amb els esquis posats, el Dani s’enfonça tot i portant les raquetes, maleïm el pes que carreguem, l’espeleo i les nostres idees sense sentit portades a terme. A mitja baixada la Genni i en Lluís C. s’apropen a la nostra trobada per ajudar-nos a baixar tot l’equip. GRÀCIES a tots dos per llençar un cap de setmana a la galleda de les escombraries, i haver recolçat en tot moment aquesta empresa.
Un cop a la superficie es de matinada, una coca-cola i una cervesa barata de super alleujen la nostra set, parlo amb en Dani sobre l’aventura i tots dos coincidim sobre la valoració i l’estil de la feina realitzats. A primera hora del matí i amb la claror de la llum que entra per la boca d’entrada ens despertem amb el cos adolorit de l’esforç, el paisatge exterior es de gran bellesa, unes motxilles de pes desorbitat fan una baixada ridícula amb els esquis posats, el Dani s’enfonça tot i portant les raquetes, maleïm el pes que carreguem, l’espeleo i les nostres idees sense sentit portades a terme. A mitja baixada la Genni i en Lluís C. s’apropen a la nostra trobada per ajudar-nos a baixar tot l’equip. GRÀCIES a tots dos per llençar un cap de setmana a la galleda de les escombraries, i haver recolçat en tot moment aquesta empresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario