Amb esquis "Refugi d' Armeña - Refugi de l'Ibon de Plan i L'Aneto"

Cotiella, només escoltant el seu nom em produeix bellessa en estat pur, enamorat d'aquest indret tinc tendencia a tornar sempre...

Amb molt bona companyia i motxilla per tres dies, amb l'intenció de fer una volta d'Armeña a l'Ibon de Plan i accedir al cim desde el refugi de L'Ibon. La sempre decisiva meteo, no acompanya i hem de desfer el camí sense haver accedit al punt més alt, no ha estat així, no importa, Cotiella sempre hi es allà...


Hem quedo amb el record d'aquests dies amb una frase que hi havia escrita farà uns anys al refugi de Linza, que deia en euskera:

"Mendian gora izerdia eta edertasuna gavaren babesean. Su goxoa eta lagunak" ieupp!!!

"Monte arriba, el sudor y la belleza en el amparo de la noche. Gozando del fuego y los amigos" ieupp!!!

Cap a l'Aneto, a l'equip s'uneix en David i la Silvia. A la Renclusa, uns vins, riures i caliu ...

Un dia magnífic

També l'entorn

I com no, el Massís de Cotiella al fons...

El descens: "Brutal"

Amb esquis "Remuñe-Literola"

Amb en Ruben, tenim el plaer d'obrir traça per la Vall de Remuñe, amb intenció de baixar per la Vall de Literola, i així ha estat... Neu nova i el meu company em maleeix i no para de repetir-me: "libre albedrio Javi" i també: "teniendo amigos como tú no necesito enemigos"... però tot i haver rondinat durant tota l'excursió i haver patit iagues als peus, la seva retina ha retingut una bonica postal.

Per a quan la propera Ruben???

Amb esquis "Tuc de Salana"

Pintava malament la meteo, temperatures altes, neu xunga, però l'equip que erem hem pogut salvar aquest interval de llibertat de cap de setmana. Dissabte amb en Pep aproximem a la gran cascada del contrafort inferior del Pic del mig de la tallada, la isoterma 6 graus sobre cero, teníem clar que no anàvem bé... aproximem amb esquis i evidentment les condicions no eren les millors, girem cua i a la tarde, "l'asamblea de majaras" estem apuntats a una cronoescalada que organitza el Centre Excursionista d'Aran, doncs cap allà a fer uns riures... a estat la meva primera esquiada nocturna i la primera de baqueira!!!!! l'any vinent tornarem però amb el mono aquest que porten de lycra....

I a l'endemà sortida popular, tirem cap al Tuc de Salana, boniques vistes del Montardo, i neu pèsima pel descens...

Ice Dreams "Giacchio in Val di Cogne" i Amb esquis "Mont Arp Vielle i Punta di Raibuigne"

Punta di Rabuigne 3.261 y Grande Rousse 3.607

El último dia ascendiendo a la Punta Raibugne, 1500 metros de desnivel, descenso de ensueño, nieve de lujo. El helicoptero que hace negocio con el heliesqui en Valgrisenche vuela por debajo de la cumbre, aquellos que han pagado por no sudar tendrán sensaciones muy distintas a los que
hemos sudado. llegando al Mont Arp Vielle

El ruido del helicoptero es desagradable en este entorno, respeto pero no comparto el negocio del heliesqui...

Lillaz Gully

Último dia en Cogne y según hay escrito en el libro de piadas de un bar del pueblo "Lillaz Gully: steps to the heaven" el último largo es para disfrutar m4+, y bonitas vistas de Lillaz y la vertiente Italiana del Mont Blanc al fondo...

Val di Valeille

Tuborg

Segundo resalte

Tuborg

Candelabro del Coyote
segundo resalte

Candelabro del Coyote

Candelabro del Coyote
Segundo largo del primer resalte... 4+ - 5...

Candelabro del Coyote
Los antebrazos me arden, no estoy acostumbrado a tirar tanto de brazos...

Cascade di Patri

Escalando al sol...

Candelone di Patri

Cascade di Patri

Val di Valnontey

Bonita aproximación...

Cascade de Lillaz

Cascade de Lillaz

La más clásica del valle...

Cascade de Lillaz

Aurore, una chica italiana...

Chandelle de Lillaz

Buda dijo:

Lo que ha nacido morirá,

lo que se ha recogido se dispersará,

lo que se ha acumulado se agotará,

lo que se ha construido se derrumbará,

y lo que ha estado en alto descenderá.

Suena Manu Chao kilómetro tras kilómetro, varias veces el mismo C.D, no importa porque con Alberto volvemos cargados de buena energia..., la furgo nuestra casa, nos transporta de nuevo con las pilas cargadas para seguir subiendo, imaginando, cualquier otra empresa...

Amb esquis "Pic del Siscaró"

Obro els ulls, desperto allà on vuí...

Tot i oblidar-me el sac de dormir, ahir els companys m'ofereixen lloc càlid als seus vehicles equipats per passar la nit, els hi agraeixo el seu caliu en aquestes nits de glaç.

Tranquilament sense preses gaudim de la vall d'Incles, la banda sonora del vent i el fregament dels esquis amb la neu pols amb un ritme constant són l'escenari d'aquest paisatge hivernal. Em transporta tot plegat a una desconexió total del perquè de la monotonia que provoquen les necessitats creades... És aquí on deixen d'existir les angoixes, les pors, les ganes de voler tenir i acumular, tot flueix en conexió sincera ment-cos-companys de camí i el dibuix del paissatge són la sintonia de la película del nostre dissabte i de la traça escrita sobre la neu verge. A l'endemà físicament aquestes empemtes ja no hi són però segurament en algún racó del nostre cervell hi romandran.

Amb esquis "Tossal de Raspes Roies"

Ens reunim un munt de gent a la Vall de Sant Martí, direcció al Port de Rus, uns tiren cap el port i d'altres cap al Tossal de Raspes Roies...

Un dia impresionant, i unes vistes de luxe, desde aquí podem veure Montserrat, el Cadí, part de la Cerdanya, Aigüestortes, l'Aneto i el Tempestats, el Vallibierna, el Macís del Cotiella, el Turbón, Ordesa, i d'altres...

Un descens divertit amb tota la colla que molts de nosaltres ens em conegut en aquesta vall, i un vespre-nit a Malpàs carregats de l'energia d'aquesta excursió envoltats amb el caliu dels amics compartint una bona ampolla de ví...


A l'endemà dilluns tirem cap a la boca nord del tunel de Vielha, amb les referències de la meteo que bé borrasca de sud, el nostre objectiu La tuca del Port de Vielha.

Abans d'arribar al coll, prenem la decisió de girar cua, la neu no acompanya per tirar endavant, sincerament la companyia ha estat tot un plaer. Les traces d'aquest passeig perduraran marcades al record per la bona energia...

Amb esquis "Tossal del Bovinar i Pic de Casamanya"

Dissabte, finestra de bon temps al matí, era la previsió del meteocat, doncs cap a la Cerdanya a aprofitar el temps amb en Juan Carlos.



Sols com uns mussols allà dalt, romeria de gent a la veina Tossa Plana de Lles i bones vistes del Monturull, Pierafita, Tosseta de la Caülla i més enllà. Vem baixar pel vessant sud, es clar com poguem ja que la nostra técnica no es gens bona, peró mica en mica i a cop de xerop de bastó penso que cada dia i cada baixada tot suma i potser qualsevol dia les traces seran més maques.

I al vespre ens reunim amb en David i la Silvia a un lloc poc tranquil d'Andorra un Mc Merda d'aquells que fan homenatge al colesterol i molts pares eduquen d'una manera diferent als seus fills en aquesta especie de restaurant fast food guarderia, lloc on decidim on anar l'endemà, El Pic de Casamanya és el nostre objectiu degut a la meteo pésima que hi ha prevista.

Encara vem tenir sort i la boira que hi havia a cotes altes ens va permetre lliscar sense gaire patiment. I a hores d'ara sembla que ha passat molt de temps que baixàvem per aquella carena cimera, i es que atravessar aquell país amb tanta botiga, tanta gent, tant cartell lluminos, tant de trànsit atavala tant que s'esborra ràpid.

Amb esquis "El Bastiments i La Tossa Plana de Lles"

Dissabte ben d'horeta gaudim d'aquesta llum de muntanya amb en Juan Carlos, tot un plaer de compartir l'horitzó desde allà dalt i les ganes d'aprendre a baixar sense pena...

Realment val la pena matinar per que la nostra retina retingui aquestes imatges. Cada dia sóc més conscient que som afortunats d'haver nascut a la banda bona de l'hemisferi bó! I agraït de la passió de la gent que m'acompanya i acompanyo.

Just arribant adalt amb la Silvia i el David, s'obre el cel tancat i ens obsequia amb aquest maco relleu que serà l'imatge de tornada d'un diumenge gris, cap al sud la serra del Cadí no ens perd de vista, nosaltres li diem coses maques...

Per quan la propera???? aviat!!!!

Amb esquis "El Puigmal"

"A pesar de todo, he aprendido de los andaluces la mejor lección: disminuir las necesidades para disminuir las fatigas que cuesta satisfacerlas. Y así he llegado a necesitar muy pocas cosas, y esas pocas, muy poco. Porque la verdadera felicidad no está en tener, amigo mío, sino en ser y en no necesitar".
Paraules de El Negro Muley segons explica Boabdil, l'últim rei de l'Islam a Espanya: el que va entregar Granada als Reis Católics el 2 de gener de 1.942. El Manuscrito Carmesí d'Antonio Gala, fet arribar a les meves mans pel Rubén el meu amic de la Serra de Galliners...

Estàvem afamats de muntanya blanca, amb ganes de treure-li la pols als esquis...

Sobren paraules...