Amb esquis "Tosseta de la Caülla i el Carlit"

Dissabte a mig matí, després d’un temps de gossos, sortim amb en Lluís de l’estació d’esquí nórdic d’Arànser, i el que en principi sería una passejadeta pel bosc, va terminar essent un regal meteorològic i una bonica passejada per la Tosseta de la Caülla amb un vent força emprenyador, boniques vistes del Pic de Monturull i el Pic de Perafita, que per cert estan esperant una visita nostra per deixar la nostra humild traça i alhora ens conviden a crits a practicar el descens per les seves àmplies rampotes.

Gaudim de la baixada, i de moment és l’únic dia que no pateixo lliscant amb aquestes prolongacions dels peus que portem enganxades a les botes, per primera vegada mentres baixo la sensació de llibertat i benestar és màxima, sense haver de patir tensió ni esgotar l’àcid làctic dels musculs com he pogut experimentar en les anteriors ocasions. Suposo que la solitud d’aquest entorn es deguda al temporal que fotia de bon matí fins a migdia, l’espera al bar ha sigut de profit.

I diumenge amb en Salva, ens apropem al Carlit, ell encara es reaci a pagar el preu d’aprendre a esquiar i m’acompanya amb raquetes, el temps el farà calçar-se uns, n’estic segur. Sortim de l’aparcament habilitat per l’hivern situat a una hora de l’aparcament d’estiu on hi hà l’embassament de les Bulloses, tot i qui vulgui pot pagar un servei de moto-taxi de neu, però no és el nostre cas.

Un dia primaveral d’hivern, poca gent i bones vistes, no podem demanar més. La pala cimera la baixo amb els esquis a l’esquena, encara queda molt per aprendre, mica en mica… Crec que m’estic enganxant a aquesta disciplina.