Muntanyes simpàtiques "Raymond d'Espouy"

Cinc cèntims del pirineista i cartógraf Raymond d'Espouy :"Company habitual de Jean Arlaud. Apasionat de totes les facetes de la muntanya, desde l'espeleologia a l'esquí. Va trobar la mort a conseqüència d'una allau a la vall de la Frèche durant un intent d'ascensió hivernal a l'Aneto. La FEM va decidir renombrar un cim del macis del Cotiella, l'antic Pico de las Brujas, amb el seu nom. Precisament ell havia aconseguit la primera ascensió al Cotiella per la seva cresta norest desde la Brecha de las Brujas".



Quan sento la paraula Cotiella, ràpidament experimento una sensació aliena en mí, m'enrecordo d'aquest racó amagat i solitari del pirineu aragonés, del ramat que pastora a l'estiu a les petites praderes que hi hà al circ d'Armeña, i a mesura que guanyem alçada i on deixa de viure el pi negre comencem a trobar les leontopodium apinum; en venen al cap el seu rascler i els seus avencs, penso en el seu refugi tant acogidor i de la calor que desprén la seva llar de foc, del liron careto que visita per la nit el refugi mentres la gent dorm i s'aprofita del menjar d'aquests mentres ells dormen profundament, i com no, mai oblido les paraules d'en Henry Russell: "un mar solidificado en medio de una tempestad" . Paradís d'espeleòlegs i un bonic exemple geologic.

Aquest dia mereixia una visita a aquest punt anomenat Raymond d'Espouy tot i que fa temps ja hi havia visitat el Pico las Coronas venint de l'aresta que ve del Pico Llosat, volia saber més de "la arista de las brujas" tot i que la boira hi era present les vistes no ens decepcionen, també controlem la baixada del Pico Raymond d'Espouy pensant que algún dia tornarém per pujar la gran diagonal a l'hivern desde la Ribereta Ciega aproximant amb esquis desde l'Ibon de Plan i un cop a dalt baixar pel Circ d'Armeña fins el refu en una jornada i l'altre tornar pel Collado de Aibón fins l'Ibón de Plan...

Sima enhorabona! tot i que pobreta es va fer malbé les potes degut a les arestes del rascler i les tarteres que hi hà sota la paret de la cresta d'Armeña corrent amunt i avall darrera els ramats d'ovelles, però tot i així la vem pujar al cim dins la motxilla, també va baixar fins al cotxe a la nostre esquena...