Amb esquis "Pic de Cataperdis i Pic de Gerri"


Encara hi ha molta neu al pirineu, tot i que cal matinar per agafar-la en bones condicions, el Pic de Cataperdis degut l'accés ràpid a la muntanya i l'orientació et permet fer una excursió ràpida de bon matí o tarde i endinsar-te el mateix dia en tot el que envolta aquell paradís fiscal que tot té preu...



I Diumenge en busca de pau i tranquilitat, la Vall Ferrera ens la va oferir i de valent i com divendres a la nit, la nit de dissabte també la vem passar al mateix hotel, l'hotel dels mil estels, el que més ens agrada. I el que va fer gran aquest dia va estar la decisió de venir aquí, i la cervessa de cim i la companyia de Ruben tot un savi de com portar una vida bona o tenir pocs maldecaps...
i una frase: "Lo que hace grande a un hombre no són sur virtudes, si no sus elecciones"
I que maco el Pirineu, cada dia més enamorat d'ell...


Amb esquis "El Perafita i El Portillón"


Després del dissabte en companyía de Dani, Genni, Aurélia i Sima al Pic de Perafita, on l'aigua de la fussió de la neu i les últimes plujes provoquen el drenatje de l'aigua camí de les valls a vall, on la primavera regala aquest to verd intens al paissatge, poca estona gaudint dels esquis no així del lloc que restava tranquil i sol·litari...

Locos por salir a esquiar al monte, el domingo a la noche la asamblea de majaras decidió de ir a Benasque a intentar subir el Aneto al dia siguiente a pesar de la pésima meteo que venia haciendo este último fin de semana y de igual manera se preveia así de mal también para el lunes. Sin apenas dormir madrugón y para arriba, siempre para arriba, aunque más de uno no apostábamos un duro en subir un poquito nada más. Da igual como niños sin conocimiento fuímos igual a reir y en el Portillón decidimos bajar hacia aigualluts y la llúvia nos mojó, pero daba igual los niños cuando juegan bajo la lluvia són felices nosotros también lo fuimos un lunes de lluvia por el valle de aigualluts...


Y el aneto estaba así de bonito...

Y ahora ya es viernes y toca volver a preparar la mochila, escapar corriendo y mirar hacia arriba...

Amb esquis "El Cotiella i el Tempestades"







Una botella de vino barato acompañada del fuego y el calor de los amigos en el refugio de Armeña, aún se vuelve en un mejor vino...


Como un amante más de Cotiella no me canso de volver y cada vez que regreso siento esta montaña con la misma pasión de un enamorado. Para mí es difícil explicar su encanto, y prefiero recordarlo con las letras de Henry Russell, apasionado pirineista que la describió así:




"Una montaña orgullosa y árida, cuya altura y aspecto africano me intrigaban tanto, que apenas podía resistirme al deseo de subirla; Como una especie de esqueleto solitario y lúgubre, apenas cubierto de carnes ardientes, como un viejo volcán que va a apagarse. Un mar solidificadado en medio de una tempestad"


Y cuando Russell provó el agua de la fuente que hay al lado del refugio de Armeña dijó:


"mil veces mejor que todos los vinos del mundo"





Al dia siguiente y siguiendo los Pasos de Russell con Sima, David y Silvia fuimos al Pico de Tempestades por el Ibón de Llosas...


Felicitats Sima!!!