Amb esquis "Pic del Siscaró"

Obro els ulls, desperto allà on vuí...
Tot i oblidar-me el sac de dormir, ahir els companys m'ofereixen lloc càlid als seus vehicles equipats per passar la nit, els hi agraeixo el seu caliu en aquestes nits de glaç.

Tranquilament sense preses gaudim de la vall d'Incles, la banda sonora del vent i el fregament dels esquis amb la neu pols amb un ritme constant són l'escenari d'aquest paisatge hivernal. Em transporta tot plegat a una desconexió total del perquè de la monotonia que provoquen les necessitats creades... És aquí on deixen d'existir les angoixes, les pors, les ganes de voler tenir i acumular, tot flueix en conexió sincera ment-cos-companys de camí i el dibuix del paissatge són la sintonia de la película del nostre dissabte i de la traça escrita sobre la neu verge. A l'endemà físicament aquestes empemtes ja no hi són però segurament en algún racó del nostre cervell hi romandran.

Amb esquis "Tossal de Raspes Roies"



Ens reunim un munt de gent a la Vall de Sant Martí, direcció al Port de Rus, uns tiren cap el port i d'altres cap al Tossal de Raspes Roies...

Un dia impresionant, i unes vistes de luxe, desde aquí podem veure Montserrat, el Cadí, part de la Cerdanya, Aigüestortes, l'Aneto i el Tempestats, el Vallibierna, el Macís del Cotiella, el Turbón, Ordesa, i d'altres...
Un descens divertit amb tota la colla que molts de nosaltres ens em conegut en aquesta vall, i un vespre-nit a Malpàs carregats de l'energia d'aquesta excursió envoltats amb el caliu dels amics compartint una bona ampolla de ví...


A l'endemà dilluns tirem cap a la boca nord del tunel de Vielha, amb les referències de la meteo que bé borrasca de sud, el nostre objectiu La tuca del Port de Vielha.
Abans d'arribar al coll, prenem la decisió de girar cua, la neu no acompanya per tirar endavant, sincerament la companyia ha estat tot un plaer. Les traces d'aquest passeig perduraran marcades al record per la bona energia...