La Sierra de Tendeñera


Pico Fenez

Vuí compartir amb vosaltres amb aquestes imatges un viatge per l'exterior del setè continent, anomenat així pels que tant estimen aquesta serra de gresos vermellosos i calcàries clares on s'amaga un al.lucinant món subterrani.

Peña de Otal i Crestas de Año

Pico de la Ripera, el Tendeñera i Crestas de Año


Peña de Otal i Pico Fenez



El Tendeñera

Desde el coll de Bujaruelo vistes tant al vespre com a l'alba del punt més alt de la vall glaciar d'Otal

Crestas de Año i el Tendeñera

El Tendeñera i Pico de la Ripera
Les primeres neus de la temporada enfarinen les cotes més altes...

El Tendeñera


Pico de la Ripera, Peña Forato i Peña Sabocos

Monte Bachesango


Mallo de las Peñas de Gavín i Peña Sabocos

Pico de la Ripera i el Tendeñera

Peña Forato, Pico de la Ripera i el Tendeñera a finals d'hivern
De tant en tant es clar, com diria l'incombustible "Comandante Omega": I si anem a pastorar? expressió amb la que sovint et convida amb l'imaginació d'un artista inspirat a fer un viatge subliminal per aquest magestuós coliseum. I un dia, molts, vem disfrutar llegint la descripció d'aquesta paraula que ara gaudeixo copiant literalment del relat del seu article publicat a la revista Muntanya nº885:
"La prospecció és el conjunt de sapiències diverses que condueixen l'espeleòleg a la recerca i troballa de les cavitats, anomenades vulgarment entre nosaltres, forats. El forat és l'objecte d'estudi i motiu de ser i existir de tot espeleòleg. Sense un forat no ets ningú, un zero a l'esquerra, igual que un peix fora de l'aigua o un espermatozou sense feina ni sou perdut en un pou...
Ja ho veieu. És per això que a l'espeleòleg de raça se'l veu com gos de caça ensumant d'ací d'allà, amunt i avall, sempre a l'aguait del preuat forat. Un cop trobat, el sentireu d'una hora lluny pel ritual de crits, més digne d'un neandertal que d'un home actual. Agafarà la primera pedra que tingui a mà i llençarà dins del forat com si fos la destral. I, tot parant l'orella sotjarà en el silenci. Uns segons mes tard, entre xiscles de gralles i un terrabastall d'entranys cridarà cofoi, la paternitat de la criatura: "això tira!"

Pastorant per qualsevol punt dels gairebé 16 kilómetres de llargada que la Sierra de Tendeñera ens ofereix d'est a oest, de la Vall del riu Ara on drenen per aquest cantó les aigües a la surgència de Santa Elena i la Font de la Gloriosa fins la vall del Rio Gállego on l'aigua va a petar per la surgència de Los Batanes o l'Espomuso entre d'altres...
L'AVENTURA CONTINUA... NO L'ACAVAREM!!!!

C.9 Galeries Velles I


Després de l'èxit obtingut a la conexió de la Bufona amb el C.9 a les Galeries Noves a l'afluent d'aprop del vivac que hi hà a la cota -800, la motivació i les ganes de pujar a Escuaín hi son amunt per tal d'agafar aquest relleu generacional que durant molts anys el G.E.B i entre d'altres la S.I.E han aportat al mon espeleologic i a l'estudi dels secrets amagats d'aquest racó del pirineu que forma part del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Informació que ha quedat reflexada al "CAVERNAS Nº1 MONOGRAFIC ESCUAIN" per a mí la Biblia de l'espeleologia, que durant els meus inicis com a espeleóleg m'ha fet gaudir llegint els seus articles, les anecdotes, mirant les topografies i sobretot m'ha fet somiar. Molt agraïts al G.E.B per la confiança de la nostra ajuda apassionant amb la que pujem a treballar a aquestes muntanyes.


Amb en Josep de la S.I.E i el Jose de la S.I.S pujem el cap de setmana carregats amb la motxilla plena d'il·lusió mirant de lluny la patética previsió metereológica prevista pel cap de setmana. Les ganes per començar l'aventura decanten la balança de cara al nostre cantó. I ni la pluja, ni la boira ens aturan.

Pou fortament erosionat del primer sector del C.9. El mateix de la foto de la pagina nº 103 del Cavernas nº 1

Desde Plana Canal aproximem al Refugi de San Vicenta i anem a buscar Cuello Viceto , d'aquí franquejem les parets de la Foratata fins accedir pel pas del mateix nom a "els rayares del Calcil" paisatge llunatic format per dolines de rascler trencat decorades per pins negres d'antics boscos. La boira intensifica la sensació d'aillament i llunyania d'aquest paisatge sensacional. Franquejem guanyant una mica d'alçada en direcció E-NE fins devallar al Barranc d'O Paxón i mes tard remontar aquest pel bell mig fins trobar l'entrada a la banda dreta del barranc.


Pou del primer sector del C.9

L'objectiu d'aquesta incursió ha estat fer un previ reconeixement a la C.9 i reequipar i instal·lar el primer terç de la cavitat

Pou de 7 abans de l'encreuament
Zona de meandre abans de l'encreuament


L'últim resalt abans de l'encreuament
Pou del Silex

A partir d'aquest punt filem prim alhora d'insta·lar, ja que l'aigua fa acte de presencia i en cas de crescuda pot resultar perillós.


A la capcelera d'un dels pous de 18 abans del Pou cec
A la sortida en Josep em fa la següent pregunta un cop surto fora a través del R.5 d'entrada: que plou? jo contesto: sembla que no i un cop tanco la boca començen a caure "chuzos de punta".
La pluja com estava previst ens acompanya de nit, l'escenari s'il·lumina a conseqüència dels llamps que cauen molt aprop, l'ensordidor soroll dels trons i la quantitat d'aigua que cau ens fa petits molt petits davant l'inmensitat d'aquest espectacle meteorològic. Pels Rayares del Calcil corre l'aigua per tot arreu, nosaltres progressem poc a poc amb l'ajuda del gps que gràcies al Josep s'ha preocupat de portar i marcar el track de pujada essent conscient de la previsió. Ara cau pedregada amb un fort vent de cara, fa mal, les mans gelades i el cos entumit, no importa es aquí on volíem estar no ens queixem, a l'arribada al refugi de San Vicenta, unes Heinekens de mig litro ens donen la benvinguda.

Entre tots amb molt d'esforç i una mica de sort intentarem que l'any vinent es torni a parlar d'Escuaín...