Sistema de Armeña A-8 A-11

 
 
 
1.987  Espeleólogos catalanes de la S.I.S, el E.R.E-A.E.C. y el Orfeó Gracienc (Barcelona) instalan un vivac a -409m a l’A-11. En el primer ataque al río subterráneo se alcanza un sifón a -452 m. No obstante se explora una red de galerías inactivas que, lamentablemente, concluyen en nuevos pasajes sifonantes, por un lado, y en una elevada chimenea, por otro. El desarrollo topografiado alcanza 2125 m.

1.994 Se alcanza el sifón terminal del río de l’A-8 a -610 m. Aguas arriba los exploradores topan igualmente con un sifón, el cual se ecuentra a escasa distancia del sifón terminal de la sima A-11 (aparece un saco de dormir arrastrado por el río y perteneciente, sin duda, a los exploradores catalanes que vivaquearon en la sima en 1.987). (Grandes cuevas y simas de España. Carlos Puch. Páginas 205 y 308)



2.011 Després d’haver connectat el C.9 amb el Sistema de las Fuentes de Escuain, i d’haver patit la negació imposada pel règim dictatorial del Club Cacique que impera per Escuain com si fós casa seva, apunyalant amb una daga pel darrera la nostra inspiració motivada pels darrers èxits… A finals d’aquell estiu rumiant fem la proposta de passar a l’acció al nostre estimat Cotiella amb intencions de connectar aquests vells coneguts forats A-8 i A-11 respectivament. Aquesta mateixa tardor fem un porteig amb una bobina de 200 metres de corda que va quedar guardada a la capçalera del pou de 190 m de l’A-8 degut a la necessitat d’instal·lar una barrera a la part final de la rampa d’accés a aquest gran  pou per evitar així la caiguda de pedres que s’acumulen en la part alta d’aquesta rampa, per fer més segur el transit d’aquesta zona amb sacs pesats.




2.012 A finals de primavera ja tenim instal·lada una xarxa metàl·lica i progressem amb seguretat, durant dos caps de setmana més d’aquell estiu reinstal·lem tota la cavitat i montem un confortable vivac per a cinc persones. També arribem al sifó aigües amut de l’A-8 i intentem sense éxit una connexió aérea per uns llaminadors verticals plens de sediments.





A principis d’agost un equip de cinc amics espeleòlegs baixem l’equip de buceig i cinc litres de vi de Navarra al vivac, cal dir que en pernoctacions anteriors en aquest vivac ja havíem consumit 1,5 l de vi Somontano. Com sempre brindem amb vi fent honors al gran comte Rusell, entrem ràpid en calor al nostre habitacle ja que la temperatura en aquest punt fora del vivac es de 4º C.




Com és habitual en aquest grup d’amics és recòrrer a d’altres formes d’entrar en calor com ara mateix i a la següent imatge ho fa en Rafa alias “Mala hierva”. El vivac és una autèntica festa, i la temperatura augmenta per moments, de tant en tant obrim la porta de l’habitacle per tal de renovar l’aire feromonat i carregat de testosterona que circula a gran velocitat pel fort corrent d’aire galeria amunt i per la serie de pous que donen a l’exterior.  Malaguanyada tota aquesta energia d’instint animal camuflada per l’atmosfera d’Armeña…







A l’endemà i amb una mica de resaca ens costa feina sortir del sac, carregar botelles, reguladors,etc,etc, el tortuós meandre del 93, les seves estretors, buuuffffff quina mandra…



Al meandre del 93, maleïnt les botelles de buceig i la resaca!!!!


Al Sifó de l’A-8 riu amunt arribem els cinc del vivac, l’Hilari Jr.buceja amb éxit aquest curt sifó passant a l’altre costat i observant com realment està a l’A-11. 



Sifó Mireia Bolta


Aquell mateix dia, teniem l’inteció d’arribar al vivac dormir i a l’endemà pujar a fora com teníem de costum fer en entrades anteriors, però contents vem fer un esforç per sortir aquell mateix dia i celebrar amb cervesa que el Grup d’Hospitalet va tenir la gentilessa de pujar amb l’helicopter.



 
Participants de la Connexió:


Hilari Moreno Jr. (Proteus)
Xavi Alemany (Proteus)
Carles Pons (Proteus)
Josep Guarro (Proteus)
Xavi Rosell (G.E. Talaia)
Rafa Fraguas (G.E.Talaia)
Javi Garrido (E.R.E – C.E.C)