Amb esquis "Tossal del Bovinar i Pic de Casamanya"

Dissabte, finestra de bon temps al matí, era la previsió del meteocat, doncs cap a la Cerdanya a aprofitar el temps amb en Juan Carlos.



Sols com uns mussols allà dalt, romeria de gent a la veina Tossa Plana de Lles i bones vistes del Monturull, Pierafita, Tosseta de la Caülla i més enllà. Vem baixar pel vessant sud, es clar com poguem ja que la nostra técnica no es gens bona, peró mica en mica i a cop de xerop de bastó penso que cada dia i cada baixada tot suma i potser qualsevol dia les traces seran més maques.

I al vespre ens reunim amb en David i la Silvia a un lloc poc tranquil d'Andorra un Mc Merda d'aquells que fan homenatge al colesterol i molts pares eduquen d'una manera diferent als seus fills en aquesta especie de restaurant fast food guarderia, lloc on decidim on anar l'endemà, El Pic de Casamanya és el nostre objectiu degut a la meteo pésima que hi ha prevista.

Encara vem tenir sort i la boira que hi havia a cotes altes ens va permetre lliscar sense gaire patiment. I a hores d'ara sembla que ha passat molt de temps que baixàvem per aquella carena cimera, i es que atravessar aquell país amb tanta botiga, tanta gent, tant cartell lluminos, tant de trànsit atavala tant que s'esborra ràpid.

Amb esquis "El Bastiments i La Tossa Plana de Lles"

Dissabte ben d'horeta gaudim d'aquesta llum de muntanya amb en Juan Carlos, tot un plaer de compartir l'horitzó desde allà dalt i les ganes d'aprendre a baixar sense pena...

Realment val la pena matinar per que la nostra retina retingui aquestes imatges. Cada dia sóc més conscient que som afortunats d'haver nascut a la banda bona de l'hemisferi bó! I agraït de la passió de la gent que m'acompanya i acompanyo.

Just arribant adalt amb la Silvia i el David, s'obre el cel tancat i ens obsequia amb aquest maco relleu que serà l'imatge de tornada d'un diumenge gris, cap al sud la serra del Cadí no ens perd de vista, nosaltres li diem coses maques...

Per quan la propera???? aviat!!!!

Amb esquis "El Puigmal"

"A pesar de todo, he aprendido de los andaluces la mejor lección: disminuir las necesidades para disminuir las fatigas que cuesta satisfacerlas. Y así he llegado a necesitar muy pocas cosas, y esas pocas, muy poco. Porque la verdadera felicidad no está en tener, amigo mío, sino en ser y en no necesitar".
Paraules de El Negro Muley segons explica Boabdil, l'últim rei de l'Islam a Espanya: el que va entregar Granada als Reis Católics el 2 de gener de 1.942. El Manuscrito Carmesí d'Antonio Gala, fet arribar a les meves mans pel Rubén el meu amic de la Serra de Galliners...

Estàvem afamats de muntanya blanca, amb ganes de treure-li la pols als esquis...

Sobren paraules...