SITUACIÓ GEOGRÀFICA

TIBET I NEPAL

Parlar de Tibet i Nepal és parlar de religions, de neus perpétues, de yetis, de temples i muntanyes sagrades, de costums ancestrals i moltes coses més… Tot misterios, intens, infinit. És aquesta, la zona més muntanyosa del món, és aquí on es troba bona part dels catorze cims que superen la barrera dels 8.000 m. d'altitud sobre el nivell del mar, inclós l’Everest (“SAGARMATHA”, segons la denominació nepalí, de 8.848 m).
El Cho Oyu es troba entre Nepal i Tibet, i serà aquest últim vessant per on discorrerà la nostra expedició.

Tíbet (en tibetà, Bod Zizhigu; en xinès, Xizang), antiga nació asiàtica independent i actual regió administrativa de Xina, situada en la regió sudoest del país. Oficialment es denomina Regió Autònoma del Tíbet, i està limitada al nord per la regió autònoma Xinjiang i la provincia de Qinghai, a l’est per les províncies de Sicuani i Yunnan, al sud per Myanmar, India, Bután i Nepal, i a l’oest per l’India.

Tíbet és la regió més elevada de la Terra, amb una altitud mitja de més de 4.875 m.; per aquest motiu, de vegades rep el nom de “sostre del món”. És també una de les regions més aïllades del planeta, rodejada en tres parts per vastos sistemes muntanyosos: l’himalaia al sud, la cordillera Karakorum a l’oest i les muntanyes Kunlun al nord. El Tíbet té una superficie total de 1.221.600 km2. La capital i ciutat més gran del Tíbet és Lhassa.

El poble tibetà compon la majoría de la població, tot i que hi han importants comunitats d'emigrants fora del Tíbet, concretament en Nepal i l'India; no obstant, la política del gobern xinès destinada a poblar la zona amb xinesos de etnia, ha fet que aquests formin una minoria considerable. El tibetà, una de les llengues xinotibetanes, és la seva llengua principal. Una part significativa de la població és nómada o seminómada. Ha sigut tradicionalment el centre espiritual del lamaísme, una forma única i molt desenvolupada de budisme esotèric. A més a més de ser la religió de la gran majoria de la població, hi han significatives comunitats de lamaístes en Nepal i Mongolia. La pràctica d’aquesta religió ha sigut severament restringida. El lamaísme va adoptar elements de la religió nativa, anomenada bon, una forma de xamanisme que va antecedir l’introducció del budisme al Tíbet, i que encara sobreviu d’una forma més o menys mesclada.

No hay comentarios: