Amb esquis " Pic de la Font Blanca"

Que és aquest terra de color blanc??? primer dormo a una caixa gran de ferro amb ell, després es posen una especie de pals als peus i començen a caminar amb ells i clar, jo els segueixo, però el terra es fred i gairebé tot és de color blanc, per sort paren i em donen una mena de pà dolç i ara tinc gana, també tinc sed, però ells continuen pujant i jo pujo i baixo tota l'estona...

Hem arribat a un punt on ja no s'hi pot pujar més, allà dalt juguen amb mí i em diuen coses. A la baixada baixen rapidíssim i jo m'espanto, els intento seguir però ells tot i portant aquests pals als peus s'aturen i jo m'enfonso al terra aquest que em mulla les potes i es fred. Ells porten un sac a l'esquena i molta roba i sabates groses de colors. Per fí baixant he trobat un riu, estava morta de sed, i quan hem arribat a la caixa gran de ferro m'he ficat dins i morta m'he adormit, però tot i aixó ell m'ha lligat a la caixa...

I més tard tornant cap a casa ens aturem i ell l'obre la caixa a un home de color verd que em mira i remena els sacs i parla amb ell. Per fí marxem i ell em deslliga. Dormo com no he dormit mai, molt i frofundament... A l'arribar a casa continuo dormint i només m'aixeco per menjar i beure.

Ah! se m'oblidava presentar-me, em dic Sima i estic molt enfadada amb el meu amo, perque sempre marxava sense mí, però ara que ja sóc grandeta, tinc set mesos i ell ha vist que m'ho he passat en gran, crec i espero que em torni a ficar a la caixa de ferro gran durant una bona estona i em torni a cansar tant pujant per aquelles rampotes...

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ella ja és gran, tota una doneta que desitjava viure pels cims com fa el seu company...

Becki dijo...

I tant que si, Javi... la Sima serà una gran companya de viatges! :) petonssss