La Bola de la Partió i l'Agulla de la Miranda dels Ossos

A l'igual que tothom que visita la regió d'agulles, no deixo d'admirar aquesta escultura del vent, la pluja, el fred i la calor que per la seva forma crida l'atenció de qualsevol. I tret amb paraules textuals del llibre del Picazo "Montserrat ascensiones de Leyenda", com ell descriu aquesta agulla:



"De todas ellas, el gran monolito llamado la Bola de la Partió destaca desde muy lejos, hasta el punto de haber servido como punto de divisoria rural. Junto a ella está la Bitlla, más pequeña, pero compenetrada de tal modo con ella que parecen las dos una humanizada pareja. Por su peculiar silueta, y por estar tan unidas con forma de corazón, no sugieren otra cosa que aparentar "dos rocas enamoradas" que, inmóviles, ni se sueltan de las manos ni oyen las rugientes iras que pueden espantar sus besos. Son los príncipes del amor verdadero, sencillo y sereno, se han quedado para siempre con las manos unidas, las huellas de uno grabadas en las manos del otro, representando dos profetas del amor."





I ahir en Salva com va fanàtic de l'artifo, em torna a enganyar i l'acompanyo a la via "Mar de Pedra" a l'Agulla de la Miranda dels Ossos al vessant nord d'agulles.





No matinem gaire i mica en mica anem guanyant metres a la paret, els llargs son d'artificial equipat però de tant en tant hi han passos d'ungles, algún plom vell i amb el cable trencat i algún pitó...



L'ambient es extraordinari i el Salva hi és com un peix a l'aigua, ens retrovem a les reunions on recuperem el petate amb técniques de big wall, endrecem la reunió, xerrem, ell fuma purus i gaudim de les sensacions...



Les hores passen, no ens adonem. El vent bufa fort i fa que l'ambient sigui més intens convidant a tancar els ulls i respirar a fons algún moment.


Un cop a dalt la cara de felicitat ens delata, una abraçada i cap avall ja que el fort vent que bufa no ens convida a passar una estona dalt de l'Agulla de la Miranda dels Ossos. Una aturadeta al refugi d'agulles Vicenç Barbé per celebrar-ho amb una llauna de coca-cola i una de cervessa...



2 comentarios:

francesc dijo...

Vas fooooooooooooooooort!!!
A gaudir de la muntanya alpinista!!!
Bé bé, tu si que vius bé! Tu si que fas els deures!

lali i quim dijo...

eo javi has canviat els grampons pels peus de gat!!!
vigila que la roca és adictiva i les agulles de Montserrat encara més

bon estiu!