Amb esquis "Pic dels Pessons"

Arriba divendres i tot que el temps per dissabte es dolent, comparo diversos partes meteorològics i segons Meteo France per la banda més oriental del Pirineu de cara a diumenge al matí hi ha un espai de bon temps, doncs ara només resta enganyar a algun company per compartir l'experiència, no vull tornar sol ja que apart de ser avorrit, és una mica perillós... Apa, després de fer varies trucades a gent que li agrada l'esqui de muntanya, rebo una trucada d'en Ferran dient-me que ve amb mi, m'alegra el dia, ja tinc company, per cert, ell és un gran coneixedor i apassionat dels Pirineus.

Diumenge fa bo, ens llevem allà a Andorra, sortim de les pistes d'esqui de Grau Roig, ràpid deixem enrere tota la gentada i ens dirigim cap a la portella del Pessons, una canal que divideix el contrafort rocós de la cara nord del Pic dels Pessons i el del Pic de Ribuls, doncs es per allà on decidim pujar, un cop dalt al coll, el vent ens dona la benvinguda i continuem per la cresta observant en tot moment les cornises amb formes capritxoses formades pel vent, avui suposo que hem estat de sort i no trobem ningú, ha sigut la recompensa de confiar en el pronóstic meteorolòlic després d'un dissabte de neu i vent. A la baixada a l'inici de la canal em trec els esquis, i un cop surto de la part estreta d'aquesta i veig que tinc una bona caiguda, m'els torno a posar, avui començo a gaudir de la baixada i de la bona companyia, i gràcies Ferran per la teva lliçó d'esqui.

Amb esquis "el Puigmal"

Tenia ganes de pujar i amb esquis, però no tenia amb qui… Tot i que dissabte vaig estar esquiant amb el Marcel l’Oriol i el Salva i vaig exaurir la sortida anual d’esqui de pagament, vaig tornar a casa amb ganes de tornar-me a posar els esquis però a qualsevol lloc on no s’hagués de pagar el preu de fer cues, escoltar tant de soroll i de buidar la butxaca, i per soposat volia arribar dalt amb els esquis. Vaig posar el despertador d’hora amb l’intenció de pujar a qualsevol cim, les ganes em van treure del llit d'un salt. Mentres condueixo prenc la decissió d'on anar i se'm passa pel cap el Puigmal, ja que m’enrecordava del recorregut el qual havia fet ara farà més d'una década amb uns companys, no deixa de ser una classica d’esqui de muntanya, i per la vessant francesa de fàcil accés i d'orientació nord m'agradava l'idea ja que es menys propensa als allaus...

Pujo gaudint de la sensació d’anar lliscant els esquis cap amunt sense enfonsar-me i del soroll que aquests provoquen. Sense adonar-me estic al coll que dona accés a una aresta que et condueix al cim, acompanyat d’un fort vent i de l’entorn el cim em regala veure Montserrat a l’horitzó…

A la baixada es quan em toca patir de valent ja que el meu nivell d'esquí es pésim i no així la gent amb la que coincideixo que gaudeix, però es el preu d’aprendre a esquiar amb aquest métode tant poc recomanat, autodidacta vaig traçant a la neu el zig zag més ample de tota la muntanya alhora que baixo malgastant les energies en fer la triste cunya amb més tensió de la que dec, em prenc aquesta situació patética amb calma i ric de mi mateix, a la part final del descens la pendent es suavitza i es a llavors quan començo a gaudir una mica de la baixada...

Ice Dreams "Cascadas del Pinar de Paderna"

Sona el despertador, i fa mandra treure el cap del sac de dormir, un cop mirem arreu, neva i no ha parat de nevar en tota la nit... A les set del matí ens reunim el Raul, el Salva i jo amb en Francesc que acaba d'arribar a Llanos de Hospital. Mentres deixem caure la neu, anem al bar a xerrar a veure com aprofitar el temps o quina alternativa tenim. Passen les hores i cap a les dotze ens activem, para de nevar i l'intenció d'aproparnos a les cascades d'aigualluts la deixem correr per l'hora, decidim d'anar a les cascades del pinar de paderna mes curtes i molt més a prop que les altres...

Aproximem amb raquetes i esquis, hi ha un considerable paquet de neu pols, passem el dia entre aproximar i escalar un parell de petites cascades, molts riures com no entre els cuatre en un ambient de muntanya digne d'hivern, sembla que cada cop que tornem al cotxe després de cada excursió, les sensacions, la motivació, l'estat de felicitat i les ganes de tornar en aquests entorns ens omplin la raó d'existir... I com no, quan agafes el cotxe per tornar a casa, jo i casi cada dia quan tornem a casa, em faig moltes preguntes, molts plantejaments de fer un canvi de sostre, de forma de vida...

Ice Dreams "La dorada"

Comencem l'any en busca del líquid element en estat sòlid, però sembla que poca cosa hi hà... l'únic lloc que hi hà una mica de gel a Bielsa és a la boca nord del túnel. Doncs ens reunim allà amb en Francesc i en Salva, passem la nit al costat de la llard de foc de la cabana de la boca sud del túnel i a l'endemà veiem el que ja ens esperàvem, un munt de gent, de cordes, de soroll, nosaltres també col·laborem amb aquest espectacle, però de cop i volta em criden, em giro i allà em trobo a Ferran un amic que vem perdre el contacte a l'any 2000, l'escapada ja ha estat de profit, ens expliquem la vida i cap al bar de Parzan... Estic convençut Ferran que tornarem a matinar junts per pujar molt alt.

Ice Dreams "Boí"

No es dificil convençer al Salva per agafar el cotxe i pujar a veure quines condicions trobar a Boí després de tants dies de turrons, etc, etc... Però hi va haver més turró, ja que la nit la vem passar a Malpas a casa la Sandra i el Francesc!!!

L'intenció era provar la Polaris, però donades les condicions tèrmiques, uns graus sobre 0º C degut a la borrasca d'aquests dies inclós aquest, van poguer més les ganes que el sentit comú, però desprès que el Salva lluités durant una estona, vem decidir que els cementiris estaven plens de gent valenta i no volíem ampliar l'estadística. Avall i cap a la cantera a veure que hi trobaríem...

Encara vem estar de sort i vem poguer picar una mica de gel ja que hi havia un gruix de gel considerable una mica humit però no tant vertical, l'expressió de la cara ens va canviar aviat i contents una vegada més cap al cotxe, lloc on els projectes es multipliquen, les idees de muntanyes col·lapsen les reserves d'activitats a realitzar alhora que reflexionem sobre la nostra existència...