Ice Dreams "Cascadas del Pinar de Paderna"

Sona el despertador, i fa mandra treure el cap del sac de dormir, un cop mirem arreu, neva i no ha parat de nevar en tota la nit... A les set del matí ens reunim el Raul, el Salva i jo amb en Francesc que acaba d'arribar a Llanos de Hospital. Mentres deixem caure la neu, anem al bar a xerrar a veure com aprofitar el temps o quina alternativa tenim. Passen les hores i cap a les dotze ens activem, para de nevar i l'intenció d'aproparnos a les cascades d'aigualluts la deixem correr per l'hora, decidim d'anar a les cascades del pinar de paderna mes curtes i molt més a prop que les altres...

Aproximem amb raquetes i esquis, hi ha un considerable paquet de neu pols, passem el dia entre aproximar i escalar un parell de petites cascades, molts riures com no entre els cuatre en un ambient de muntanya digne d'hivern, sembla que cada cop que tornem al cotxe després de cada excursió, les sensacions, la motivació, l'estat de felicitat i les ganes de tornar en aquests entorns ens omplin la raó d'existir... I com no, quan agafes el cotxe per tornar a casa, jo i casi cada dia quan tornem a casa, em faig moltes preguntes, molts plantejaments de fer un canvi de sostre, de forma de vida...

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola noi, soy Raul, muy chula la entrada pero le falta algo, el video de la cena en los porchos, cuelgalo que quiereo reirme un rato, un abrazo

Montse dijo...

Molt xulo el teu bloc! Però millors les aventures... A reveure! i ... namaste.

Becki dijo...

Fa molt que penso com tu, Javi... però costa decidir-se...

Savi Cortázar, quan deia "y así, poco a poco, van volviendo a ser lo que no son...". Cada diumenge, en tornar a casa, penso en aquesta frase... sento que em reconverteixo en allò que no sóc. Perquè on de debò "sóc" és als cims que tant m'aporten.

Una abraçada, amic.

Anónimo dijo...

Javi el blog esta muy guapo(aprendere a tirar fotos dignas para el).Actividad a tope por el monte,se nota.Ya has preparado los esquis?hasta el viernes titan-SALVA-

Javi dijo...

Raul: el video lo guardo para el dia que nos reunamos a cenar y llevemos unas cervezas de más...

Namaste: el teu també es molt xulo, reflexa les ganes d'anar a escalar, caminar, etc... i Namaste bhaini!!!

Becki: Molt encertada la frase d'en Julio al teu comentari, però cadasqù te unes prioritats, i crec que de moment tocarà esperar... el problema es que vivim bé però sempre volem més i més, som egoistes per naturalessa... 1 abraçada i molta muntanya!

Salva: els esquis sempre están a punt, sobren ganes de marxar... a tope Titán!!!

Becki dijo...

Eo Javi! Vindràs al sopar o q??????? Vinga, anima't!!!!!!!!!! :)